XXXVI
A mà buida, rosada d’estels.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
Com més curt el poema, més sublim. Com menys opulència t’envolti, més “rosada d’estels" t’omplirà la mà. La poesia, la creació, demana austeritat. "La brevetat és l'essència de l'enginy" (Shakespeare). Els estels surten en la nit, quan ha desaparegut la riquesa buida i materialista del dia. La rosada surt en el punt més fosc de la nit, en anunciar-se l'alba.
Sempre és el dia de les dones
-
Disseny meu per a un premi
El 8 del dia de les dones convertit en símbol de l'eternitat, d'aquí el
"sempre". De color lila, el color del feminisme. ...
Fa 3 hores

3 comentaris:
És com un proverbi poètic.
Quina meravella aquest!
Quan els nostres sentiments ens deixen el regust de soletat i la sensació de buidor, es quan "callem per escoltar la remor del món" i contemplem els estels cercant una "cançò de llum" missatgera.
cinc paraules que ho diuen tot. Aixó és poesia!
Publica un comentari a l'entrada