UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 21 de juny de 2021

Llampaies



Dels mil embats contra la solitud
n'acaba vençuda, a cops, la llibertat.
Seguir camins marcats sense excepció.
Aïllar-nos massa per viure a la nostra manera.
Trobar el sempre amagat camí del mig.

Carme Rosanas dins Col·lecció de moments

Forster deia que el camí del mig es troba en moviment d’un costat a l’altre. Seria entre la tesi i l’antítesi, la síntesi.
Entre “Seguir camins marcats sense excepció, i “aïllar-nos massa per viure a la nostra manera”, rauria el terme mig.
Que lluitar contra la solitud fa perdre llibertat és una reflexió molt bona. De fet el trobo genial, aquest poema.

dilluns, 3 de maig de 2021

Una bomba al jardí




Plats blaus


Hi havia plats pintats blaus

a la lleixa de la cuina. "Veus?",

em deia la mare, "es van trencar

amb les bombes i els vaig enganxar."

"Casa nostra no la van tocar, les bombes,

però sí que van caure molt a prop,

crits, morts, ferits, tot tremolava,

les parets i el terra. Tu tenies dos anys".


Jo tenia dos anys, però allò no ho recordo.

Ara ho penso, perquè quan escric

el cervell em retorna escenes velles

que no sabia, però es van desar 

entre matèries viscoses, per sempre.

Veig ara, els plats pintats en blau,

porten un escut heràldic, i sí,

eren a la lleixa de la cuina, ja enganxats.


XIRINACS, Olga Una bomba al jardí. Barcelona: Stonberg, 2021


És curiós, aquest poema al·legòric, que parlaria dels records en l'inconscient que la poesia enganxa en els versos, encara que la veu poètica no hagués estat conscient de les bombes que van caure quan tenia dos anys, em fa pensar en l'obra pictòrica que surt a la coberta del llibre. De la qual l'editorial en regala el facsímil amb els primers exemplars venguts per Amazon. Aquests blaus del mar tan bells, en un quadre mig figuratiu, mig abstracte, com els de Cezanne, m'han captivat igual com ho fa aquest deliciós poema, alhora que colpidor, de l'Olga Xirinacs. També el quadre és fet a bocins. I l'escut heràldic que porten els plats fa pensar en una mena de successió en el poema del que va viure la seva mare, com ho representa un escut, que arrela al passat. Un poema sense pèrdua.



dilluns, 19 d’abril de 2021

Guardes, gelós...



Guardes, gelós, al càntir de la vida,

l’aigua secreta de la qual no beus,

malgrat la set que saps que tant la vol.

Potser esperes el miracle que faci

de l’aigua un vi magnífic i et celebris,

quan els teus somnis no siguin com fotos

dormint en un catàleg de viatges.

Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.


CALLAU FORTUNA, Joan

Com l'hora blava. Pagès editors, 2021

Un poema segurament al voltant d'un amor impossible, "l’aigua secreta de la qual no beus,/malgrat la set que saps que tant la vol", tan amagat com desitjat. És guardat al "càntir de la vida", on ha entrat, però d'on no surt. "Potser esperes el miracle que faci/de l’aigua un vi magnífic", que l'altra persona et desitgi com tu a ella, "quan els teus somnis no siguin com fotos/ dormint en un catàleg de viatges": quan es facin realitat. "Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol": perquè el vi acostuma a millorar amb els anys, com esperes fer-ho tu. És un poema al qual no li sobra cap vers, el trobo pràcticament perfecte.


dissabte, 10 d’abril de 2021

diumenge, 28 de març de 2021

Dia Mundial de la Poesia a Reus, 22 de març de 2021


Sóc la darrera a sortir, tot i que després hi va haver un bis. Espero que us agradi!