L’assumpció evolutiva
L’allau de runes de porta
que dóna enlloc
em visita als matins, cervell i trapezi enrabiat.
Dubte si puc
inhumar aquest catolicisme inútil
que repta com un androide-vestigi.
El dolor que hi ha dins meu
és tan vast
que no deixa espai a flagel·lacions.
LÓPEZ I ABAD, Ferran Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans
“L’allau de runes de porta”, massa sortides que no duen enlloc, com no sigui la poesia, se li fan presents als matins, símbol de l’inici de les coses. “cervell i trapezi”, ànima i cos enrabiats amb el catolicisme inútil, el de l’assumpció de Maria per exemple, que representa que va pujar en cos i ànima al cel. Una “assumpció evolutiva”, que voldria ser com una religió d’acord amb la tesi de Darwin. Dubta si pot inhumar aquest catolicisme que perdura malgrat tot. El seu dolor interior(el de l’amor segurament, el que el porta a fer poesia) és tan gran que no ha de semblar-ho pas per fora, en forma de flagel·lacions, que és com s’entén normalment el dolor. És, doncs, un poema sobre la presència de la religió en la nostra vida.
Fa 1 setmana
Entrades
