Plou, l'aire esdevé fresc,
i, molles, comencen a lluir les fulles.
A voltes, com la pluja, ve el record,
i llavors hi ha coses que reviuen
i prenen lloc al present més cert.
Les fulles lluents d'un arbre que ja hi era.
PARCERISA, Valenti A contrallum
La pluja, com la nit, sol ser el territori de la poesia, per la seva excepcionalitat de vers que no ocupa mai tota la pàgina, i perquè és, com la nit, el contrari de les convencions del dia. La pluja, com el poema, fa veure-hi més nítidament la vegetació, la vida. I és feta de records, que en aquest poema es fan presents de cop i volta, des de l'inconscient on romanien. Un poema al·legòric que és rodó.
Contra el determinisme
-
GARCIA, Juan
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
És fàcil d'escollir
el camí recte, la simetria,
veure-ho tot blanc o negre.
El que costa més és
te...
Fa 2 dies