Pintar el temps

La consciència es perd quan el cos se’n va,

es buida la casa d’olors, emocions,

conflictes, l’ego s’amorteix amb els fogons

i cadascú es compon amb el dolor com pot.

Si al més enllà hi ha una altra vida, ja ho veurem.

Qui ho sap, qui no ho sap, qui en parla, qui hi creu també.

Atrapa amb les veles vents favorables,

que no et sàpiga mai greu el que no hagis fet.

No sabem cap lloc millor que aquest món que coneixem.

I pren seriosament el que calgui i riu-te’n

dels altres, que la millor part ets tu mateix.

No importa el temps, sinó el que amb ell hi facis.

El repte és saber escollir amb qui, quan i com.

Insuportable és morir sense haver viscut.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Per a algú que pretén de ser poeta, viure sense escriure és insuportable com "morir sense haver viscut". Diuen que només tenim una obligació a la vida, ser feliços. Però entre el lliure albir i el determinisme és on tots ens movem, per sort o per desgràcia. Ja hi ha els que no volen portar ningú al món perquè són conscients del pa que s'hi dona. Aquest "riu-te'n dels altres, que la millor part ets tu mateix" és allò que costa tant de fer. El títol, "Pintar el temps", o "Atrapa amb veles els vents favorables", parlen de coses immaterials en relació amb d'altres de físiques, són molt ben trobats. És un poema que és força translúcid, excepte "l'ego s'amorteix amb els fogons". Algú m'ha dit que el Gabriel és "un poeta de veritat, no un aspirant a poeta".