UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 30 de març del 2015

El rastre blau de les formigues (V) de Ponç Pons


Més que la seva obra, admiren la seva fama.

Diuen que és el seu autor de capçalera i no el llegeixen mai, també.

L'home és bo per naturalesa. Els enemics són l'excepció que confirma la regla.

És una molt bona manera de veure-ho, tot el contrari de "L'home és un llop per a l'home".

Teologia de l'alliberació. Per als famèlics infants d'Àfrica i Sud-amèrica, l'Esperit Sant té forma de pollastre a l'ast.

Per als que no tenen benestar, i ni tan sols l'estar, que no els hi vinguin amb religions i moral.

Naturar l'escriptura, caminar el pensament.

Fer que la vida s'apropi a la literatura, i la literatura a la vida.

La literatura és una casa de cites.

La literatura és ficció, com fer sexe amb una prostituta no és amor.

Gent entranyable i encantadora, potencials amics que per qüestions de lloc i llunyania no podrem conèixer mai.

Amb la xarxa 2.0 pots aconseguir de ser amic, encara que potser només virtual, d'aquelles persones que se t'escauen més.

Literatura catalana. ¿Com es pot valorar una obra si d'entrada ja es menysprea la llengua en què ha estat escrita?

Tota obra catalana és un anticànon per definició.

No hi ha Beatrius ni Laures perquè ja no queden Dantes ni Petrarques.

Però continuen havent-hi matrimonis que són prostitucions encobertes.

Escriure, corregir i passar en net. És a dir, tesi, antítesi i síntesi.

Temps i contrast és el que diuen que és necessari per crear.

El millor lloc del món és un bon llibre.

Pràcticament res a la vida m'ha fet tan feliç com un llibre.

Un bon actor no representa, és.

Interpretar és crear.

Paràfrasis d'Espriu. Escric perquè no sé com viure. Em mor perquè no sé com escriure.

L'escriptura et salva, però només quan ho aconsegueix.

M'explica què vol dir i jo el que vull és saber què diu.

Un text no vol mai dir, només diu i prou, sense més voltes.

Sense un objectiu vivim desenfocats.

Sense trobar sentit a la vida, sense fer el que ens fa feliços, només vivim en la boira.

dissabte, 21 de març del 2015

Per al Dia Mundial de la Poesia 2015

Esguard de l'illa

Als ulls que et miren
sempre és dolça i salada 
l'illa de Buda. 

DORCA, Jordi dins I encara els versos

Una illa que podria ser com l'illa del tresor de Margarit. I més encara perquè ho és tot, la dolçor i la salabror, es tracta d'un tros de terra al mig de l'Ebre quan arriba al mar, al delta. Els "ulls que et miren" serien una illa paral·lela, que també entremescla els dos costats de la mirada. Hi ha l'illa, la bellesa, i hi ha la veu poètica que l'esguarda. Un poema sense pèrdua, molt concentrat.

diumenge, 8 de març del 2015

Doble

difícil reconèixer-se a vegades,
quan hi ha hagut tantes expedicions
-nous paradisos a vessar de llum;
davallant averns i llepant tenebra-,
tantes descobertes en tan poc temps
-impensats països interiors-,
que l'home de l'espill no és el mateix
que l'individu que admirat el fita.

impossible conèixer-se a vegades,
quan l'ull no arriba a desxifrar l'estranya
ganyota que ara somriu dins l'espill.

BARBERÀ, Elies dins Equilibrista

És difícil de reconèixer l'artista rere l'obra creada, a través de l'infern de cercar la inspiració i els "paradisos a vessar de llum" de trobar-la, "en tan poc temps", sempre a contrarellotge, trobant el seu món interior en el poema. El poeta és un doble de la persona, no és ben bé el mateix que el seu reflex admirat per aquell que el contempla. 

La veu poètica tampoc acaba d'entendre el que ella mateixa ha creat, el poeta és un vehicle de la poesia, s'acostuma a admetre. Gran metàfora, això del "doble".


diumenge, 1 de març del 2015

El meu cos és una casa.
Un enterat diu que tinc les finestres boniques
i ma mare diu que tinc l'arrebossat suau
i el terrat endreçat.
El menjador és ple de sang,
continguda i bona,
i budells eficients
i òrgans que fan la seva feina.
Casa teva també és prou agradable.

SOLÀ, Irene dins Bèstia

La forma del poema és com el cos. Atractiu per fora, contingut per dins, funcional a més de bell. El poema d'algú altre que t'inspira el teu també és així. L'"enterat" seria el crític.