Hauria de recordar qui sóc
per escriure'm.
Hauria de descolgar
entre les rels i la terra
la paraula que germina,
trèmulament invisible.
Tornar a la innocència
que habita el món dels dorments.
Tornar a ser allò que era
abans de néixer.
Tornar,
donar fe del meu despertar.
SÁEZ, Empar, Quatre arbres
Viena Edicions, 2016
Per fer poesia t'has de conèixer tu mateixa, has de recordar la teva infantesa, "entre les rels i la terra", entre els limbs i la vida, "la paraula que germina", la que pot arribar al lector. "Tornar a la innocència/ que habita el món dels dorments", perquè la poesia et redimeix, i s'identifica amb el dormir. Aquest "donar fe del meu despertar" és el que fas quan escrius. També crec que l'"abans de néixer", i el despertar, són els únics moments en què la vida val la pena.
Entrades
