UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 29 de maig del 2012



A la campana,
s'ha aturat i s'adorm
la papallona.



BUSON


La papallona etèria s'adorm sobre la campana que d'un moment a l'altre podria desvetllar-la i trencar amb la seva delicadesa, a través del seu so. Com la nostra felicitat és fràgil, a punt de ser trencada a cada moment.

8 comentaris:

Sílvia ha dit...

La campana i la papallona són dos elements que junts despleguen una gran força poètica, com tu dius, efímera en el fons. Per això s'han de valorar tots els instants de felicitat.

Helena Bonals ha dit...

Sílvia: és molt fràgil, la felicitat, sembla que com més fràgil, més feliç.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

S'entèn clarament el que diu, però les suggerències del que t'evoca poden ser múltiples. És una imatge que em sembla bella, senzilla i poderosa alhora. A mi em fa pensar que la campana és allò que quan sona ens avisa del que sigui, i contrasta amb la fragilitat d'una papallona dormint al seu damunt. Potser ella mateixa pot ser interpretada com un avís subtil, tal vegada, per fer-ne un haikú i despertar a la realitat d'una altra manera. O per fer-nos somniar.

Helena Bonals ha dit...

Molt bona interpretació extesa, Òscar!

Helena Bonals ha dit...

Vull dir estesa.

novesflors ha dit...

M'agrada la teua interpretació, és lògica.
Jo havia pensat que potser la papallona hi esperava el so profund de la campana, que l'engrandia i li donava vida ;)

El porquet ha dit...

I despertar-se de la felicitat amb una campanada a cau d'orella ha de ser ben traumàtic!

Helena Bonals ha dit...

novesflors: és curiós que trobis lògica la meva interpretació, i que això t'agradi! En tot cas sóc menys obscura que el poema.

porquet: sí, la vida a vegades és així de contundent.