Malalties del primer món

Et destrueixes, petita,
cada dia, com totes les altres,
atrapada en el mirall
que et fa ser perfecta, exigent i prima,
massa prima.
Et destrueixes, petita,
i fas callar la música de les estrelles,
la calma de l'amor,
però tu sempre esculls:
et lligues el cor en una fossa,
segellada i freda,
i em claves els poemes a la llengua.

ESCODA I MARGENAT, Martina. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels països catalans

Algun cop he llegit que el primer món és com Dorian Gray que només pot veure-hi bellesa física en el retrat, en el mirall que el reflecteix, al mateix temps que no vol saber res del que passa al tercer món, la veritable cara que hi ha darrere el fals reflex. "Malalties del primer món": voler ser perfecta i prima a qualsevol preu, de la mateixa manera que queda molt bé de ser treballador i garrepa actualment. Tot fent "callar la música de les estrelles" (allò autèntic, sublim, que es troba de nit, una imatge preciosa). "Et destrueixes" ho diu a una possible lectora, anorèxica potser, o bé es dirigeix a ella mateixa, com ho solen fer els artistes. De fet aquesta malaltia ve a ser un símbol de la civilització occidental. Ella lliga "el cor en una fosssa", l'enterra, l'ignora, l'atordeix, mentre li clava, malgrat tot, "els poemes a la llengua", el que indica que la poesia li fa mal en el que seria la superfície del cor enterrat, el llenguatge. A més a més per la llengua es menja, en una imatge aconseguida amb carambola.

Es deslliga
de l’aire,
orella,
ham,
ressò.
Es deslliga,
sens boca,
olor,
enyor,
del mot.

ESCODA i MARGENAT, Martina Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

La idea poètica transcendeix, va més enllà del ser llegida o pronunciada, vola més enllà de les ones sonores, de l’ham per entendre-la, del ressò immediat que obté. Se sent més enllà de la paraula escrita, de l’olor d’una flor, del record que se’n té. És efímera, però immutable, com els versos tan curts d’aquest poema, que en són un exemple de tot plegat. El poema allibera la veu poètica, encara que aquesta romangui tancada en una torre d’ivori, he llegit algun cop.