Compliment a Mercè
Els clavells s'incendien,
per imitar-te, quan
tu passes per davant.
I, per felicitar-te,
les pluges ploren, fan
damunt els vidres, vidre
damunt el vidre, cant.
El carrer de Montcada,
el dia del teu sant,
t'abraci, vell, galant.
Per brodar-te la gràcia
no trobo diamant.
ROSSELLÓ PÒRCEL, Bartomeu
Us fan un compliment així i declareu amor etern al poeta. Apart dels clavells que s'incendien en honor a ella, les pluges que ploren -"vidre/ damunt el vidre, cant"-, no són més que les lletres del poema, la poesia que és un vidre a través del qual es veu la realitat, realitat que ha passat prèviament pel filtre de l'enamorament. El poeta broda la gràcia que troba en ella, i no hi ha cap diamant a la seva altura. Tampoc es troba fàciment un comentari a l'altura d'aquest poema.
.jpg)
Fa 5 dies
Entrades
