divendres, 27 d’abril de 2012
Una nominació molt gran
L'Alyebard, de Waw, tinc un blog m'ha nominat -en primer lloc!- per aquest bloc. Amb aquesta entrada continuo el joc:
Olga Xirinacs: He trigat a entrar-hi a fons, però ara no me'n vull perdre cap entrada. L'Olga també forma part d'aquest bloc en els poemes seus que hi comento.
Adverbia: No és cap novetat, que posi el Jordi aquí, perquè és un clàssic. I no li caldria la meva nominació, perquè els altres ja ho han fet.
Col·lectiu d'antiartistes: L'Eduard és un pou de saviesa, opina sobre tot de la manera més brillant sempre.
Fent punyetes: la Sílvia em va semblar que escrivia molt bé només conèixer-la, i ha continuat fent-ho, és jove i té molt de talent.
Waw, tinc un blog: Amb aquesta nominació vull agrair la de l'Alyebard, que sempre m'ha valorat molt. Jo, a més, trobo que és original i intel·ligent com escriu.
L'Alyebard inclou el funcionament de les nominacions en el seu bloc
Tremoles, tija,
com el vi dins la copa
de vidre assetjada.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La tija vibra amb el vent com el vi remogut en la copa per aquell que se la vol veure, el seu desig. La poesia vibra en la copa del poema per aquell que se la vol llegir. El tremolar sempre fa poesia, immaterial.
com el vi dins la copa
de vidre assetjada.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La tija vibra amb el vent com el vi remogut en la copa per aquell que se la vol veure, el seu desig. La poesia vibra en la copa del poema per aquell que se la vol llegir. El tremolar sempre fa poesia, immaterial.
Etiquetes de comentaris:
Karsten
diumenge, 22 d’abril de 2012
Prou!
Prou,
aparteu els troncs i la fullaraca,
enderroqueu les murades de formigó,
que cap enginyer desvie la llera,
no construïu falsos poemes sobre la rambla.
Prou,
deixeu que l’aigua baixe furiosa,
que la sang i la terra ens arrossegue a tots;
a qui li siga dat aigües obertes
que desplegue el velam de la paraula secreta,
qui haja d’asfixiar-se en l’estantissa aigua del barranc
o descompondre’s en el tarquim del gorg
que respire l’oxigen que li reste del passat
fins que comence la processó dels cucs.MOMPÓ, Francesc. Dins el bloc Uendos, greixets i maremortes
Un cant a crits, el de la exigència de posar passió en tot el que fem, deixar-se anar en el sentit positiu. Que ningú tracti de frenar el corrent que baixa, la seva autenticitat. Qui no trobi la força d'aquesta passió, que cerqui inspiració en "l'oxigen que li reste del passat", a través de la poesia, abans de caure mort. Bellíssim.
dissabte, 21 d’abril de 2012
Desig
Rere llampecs incerts, la nuvolada
estén un vel de pluja, que m’abriga en la nit
suau. La meva vida, nua com la gebrada,
rebé el sol del desig com una fuetada
i l’amargor dels dies amb un obscur delit.
estén un vel de pluja, que m’abriga en la nit
suau. La meva vida, nua com la gebrada,
rebé el sol del desig com una fuetada
i l’amargor dels dies amb un obscur delit.
PÀMIAS, Jordi
La incertesa dels llamps, que poden caure a qualsevol lloc, com la inspiració, com el desig. La pluja, estant a la intempèrie de la nuesa de la veu poètica, abriga fins i tot, protegeix. Protegeix del "sol del desig", l'amor que es presenta com una fuetada, com un llamp, amb dolor, tot i provenir d'aquest sol, metafòric. Alhora, "l'amargor dels dies" fou omplerta de delit, la poesia del desig omple la prosa de la vida. No hi ha res com aquest desig per crear.
dimecres, 18 d’abril de 2012
Als claps de neu
petjades d'ós maldestre
la solitud.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La neu en claps és solitària en cada un d'ells, les petjades d'ós l'embruten, aquest ós és maldestre perquè trenca amb la puresa de la neu. Com l'edat adulta es carrega la bellesa de la infantesa, de la qual ja només en queden claps.
Etiquetes de comentaris:
Karsten
dissabte, 14 d’abril de 2012
Drap de la pols
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d´espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Merçè Marçal
Cau de llunes (1977)
És admirable la quantitat de paraules poc conegudes avui en dia, en relació a les feines de la llar, que inclou aquest poema. Això i la idea del poema, que la dona s'equipa per treballar, per guerrejar a fons, habitualment, en fan molt bon poema. En relació al tema de la dona present en l'obra de l'autora.
plomall, raspall, fregall d´espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Merçè Marçal
Cau de llunes (1977)
És admirable la quantitat de paraules poc conegudes avui en dia, en relació a les feines de la llar, que inclou aquest poema. Això i la idea del poema, que la dona s'equipa per treballar, per guerrejar a fons, habitualment, en fan molt bon poema. En relació al tema de la dona present en l'obra de l'autora.
dilluns, 9 d’abril de 2012
Llegir poesia
En acabar aquest llibre de poemes
de Paul Celan, no sé ni què m'ha dit
ni què em volia dir. Ni tan sols sé
si pretenia dir-me alguna cosa.
Els poetes hermètics tenen por.
Poso la mà damunt el llibre ja tancat
i juro rebutjar per sempre aquesta por.
Perquè la poesia, que a vegades comença
sent un paisatge on arribem de nit,
acaba sent sempre un mirall
on un està llegint els propis llavis.
Quin sentit té el contenidor si és buit?
El silenci i el buit són per als àngels.
Per a la por de les escombraries
o les escombraries de la por.
MARGARIT, Joan Misteriosament feliç
La comparació entre la poesia hermètica i la pintura abstracta és possible. Les dues tindrien "por" de les escombraries, del món dels sentits, d'allò terrenal, de la carn, i no dels ossos. Les dues són per a sers celestials, com els àngels. El contenidor pot arribar a ser molt bell: però què és una gerra sense aigua? Hom arriba gairebé sempre a la poesia sense entendre-hi ni un borrall, "de nit", però si persevera hi trobarà tard o d'hora alguna implicació amb la pròpia vida, d'això es tracta, precisament. Aquest "mirall" és un concepte bàsic de la literatura en general. "Cap claredat no dorm" és un vers de Paul Celan que és hermètic però que jo entenc, de totes maneres, en dos sentits: si un poeta fa llum, no serà oblidat en la posteritat. O bé: si un poeta és massa clar, no expressarà el que s'expressa en el son, en la inconsciència. Trobo que no és pas gens menyspreable, Paul Celan, tot i que jo he entrat en la poesia a través de Margarit.
[Recupero aquest poema ja publicat en aquest bloc, el 6 d'agost del 2009, perquè el considero interessant]
de Paul Celan, no sé ni què m'ha dit
ni què em volia dir. Ni tan sols sé
si pretenia dir-me alguna cosa.
Els poetes hermètics tenen por.
Poso la mà damunt el llibre ja tancat
i juro rebutjar per sempre aquesta por.
Perquè la poesia, que a vegades comença
sent un paisatge on arribem de nit,
acaba sent sempre un mirall
on un està llegint els propis llavis.
Quin sentit té el contenidor si és buit?
El silenci i el buit són per als àngels.
Per a la por de les escombraries
o les escombraries de la por.
MARGARIT, Joan Misteriosament feliç
La comparació entre la poesia hermètica i la pintura abstracta és possible. Les dues tindrien "por" de les escombraries, del món dels sentits, d'allò terrenal, de la carn, i no dels ossos. Les dues són per a sers celestials, com els àngels. El contenidor pot arribar a ser molt bell: però què és una gerra sense aigua? Hom arriba gairebé sempre a la poesia sense entendre-hi ni un borrall, "de nit", però si persevera hi trobarà tard o d'hora alguna implicació amb la pròpia vida, d'això es tracta, precisament. Aquest "mirall" és un concepte bàsic de la literatura en general. "Cap claredat no dorm" és un vers de Paul Celan que és hermètic però que jo entenc, de totes maneres, en dos sentits: si un poeta fa llum, no serà oblidat en la posteritat. O bé: si un poeta és massa clar, no expressarà el que s'expressa en el son, en la inconsciència. Trobo que no és pas gens menyspreable, Paul Celan, tot i que jo he entrat en la poesia a través de Margarit.
[Recupero aquest poema ja publicat en aquest bloc, el 6 d'agost del 2009, perquè el considero interessant]
dissabte, 7 d’abril de 2012
Tortuga
Aquella tortuga
avança cap al seu estel.
No té cap fretura.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TORTUGA
Una tortuga
avanza hacia su estrella.
No tiene prisa.
SOPEÑA, Ana Muela
Com en el conte de la cigala i la formiga, o de la tortuga i la llebre. Si comences a pujar una muntanya molt ràpid, segur que te'n cansaràs ben aviat. Que l'èxit trigui a arribar-te fa que el valoris deu vegades més, i que la felicitat sigui completa. El vers del mig sembla ben bé que avanci cap a l'estrella, per la seva major llargària en síl·labes. Una delícia de haiku, en el que "s'hi troba el que s'hi porta".
avança cap al seu estel.
No té cap fretura.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TORTUGA
Una tortuga
avanza hacia su estrella.
No tiene prisa.
SOPEÑA, Ana Muela
Com en el conte de la cigala i la formiga, o de la tortuga i la llebre. Si comences a pujar una muntanya molt ràpid, segur que te'n cansaràs ben aviat. Que l'èxit trigui a arribar-te fa que el valoris deu vegades més, i que la felicitat sigui completa. El vers del mig sembla ben bé que avanci cap a l'estrella, per la seva major llargària en síl·labes. Una delícia de haiku, en el que "s'hi troba el que s'hi porta".
Etiquetes de comentaris:
Ana,
Muela Sopeña
dijous, 5 d’abril de 2012
Vers un regne àvid
m'emmena, per auguris,
la senda obaga.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El poema tractaria del desig de la foscor de tenir la veu poètica amb ella, d'engolir-la en el seu regne a través de la senda obaga, ombrívola, que ja prediu aquest regne. La mateixa poesia seria aquesta senda obaga, la poesia té més a veure amb la nit que cap altre gènere.
m'emmena, per auguris,
la senda obaga.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El poema tractaria del desig de la foscor de tenir la veu poètica amb ella, d'engolir-la en el seu regne a través de la senda obaga, ombrívola, que ja prediu aquest regne. La mateixa poesia seria aquesta senda obaga, la poesia té més a veure amb la nit que cap altre gènere.
Etiquetes de comentaris:
Karsten
dilluns, 2 d’abril de 2012
No cal cap mot
quan rimen els batecs
obrint un vals.
MARA, dins Premis Haikus Olot 2012
No cal cap interpretació quan els versos rimen com batecs del cor, obrint la bellesa de la música d'un vals, com la de la mateixa poesia. Hi ha vegades en què llegeixes i rellegeixes un poema sense necessitat d'entendre'l, només de sentir-lo com la música, només pel plaer de llegir-lo.
quan rimen els batecs
obrint un vals.
MARA, dins Premis Haikus Olot 2012
No cal cap interpretació quan els versos rimen com batecs del cor, obrint la bellesa de la música d'un vals, com la de la mateixa poesia. Hi ha vegades en què llegeixes i rellegeixes un poema sense necessitat d'entendre'l, només de sentir-lo com la música, només pel plaer de llegir-lo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)