Vestit d'oblit, cavalco entre dos noms,

i em subjecto a la crina del record.

Retrat de vent, el meu corser, i cascs

de goma, i baf de foc esblaïmat.

Empaito el cel amb la fe d'un obsés,

i a cada colzer del camí desperto

d'un somni gris, amb penjolls de misteri.



RIERA, Josep (Oristà 1950)

Poema del llibre A plena pell, publicat l'any 1989 per Columna Edicions
dins el bloc Adverbia

La veu poètica, coberta la nuesa de la seva ànima, amb el vestit del record, el que li queda de l'oblit del passat, avança a cavall "entre dos noms", senyal de dues ànimes, i mira de no caure d'aquest cavall. Cavall que seria també la poesia,"retrat de vent" de la seva realitat. "Cascs de goma", per no eixordir-se amb aquesta realitat, "baf de foc esblaïmat", el del passat en l'inconscient. Empaita el cel, la felicitat, de manera obsessiva. A cada colzer, a cada cantonada, desperta d'un somni gris, sense prou bellesa,"amb penjolls de misteri", la poesia que l'acompanya al llarg del temps.

Desbrido l'eina
i refaig les paraules
que han pogut passar l'hivern.

RIERA, Josep

La veu poètica s'allibera amb la poesia, com un cavall s'allibera de les brides. Amb la qual aconsegueix de refer el que li queda del passat, a través les paraules, com les runes clàssiques. Tot el que ha anat més enllà de l'hivern, de la petrificació, de la travessia del desert. És un poema molt concís i bell, com es pot observar.

Puc sembrar amb els ulls clucs, que ja no m'erro,
destarotar el camí i tornar a casa
o enfilar al primer intent una paraula.
Puc somriure de franc, sense fer trampa,
i sortir d'un malson refutilat.
Em queda saber on es pot aprendre
el do per a renunciar a tot.
I això no ho trobo enlloc. Ja ho he buscat.

RIERA, Josep, Reraguarda dins Adverbia

La veu poètica pot amb tot, se’n surt de tot, sap “el que vol i el que cal voler” (que deia Milena Jesenská), improvitzant, sense equivocar-se. Pot “sembrar amb els ulls clucs” (fent poemes), trobar el camí perdut cap a casa, o saber expressar-se com qui enfila una agulla al primer intent. Pot superar un malson. Però el que no pot és saber com “renunciar a tot” d’entrada, no pas a posteriori, com ser de tornada de tot, sense desitjos.