UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 6 de desembre del 2009

XXXVI

A mà buida, rosada d’estels.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

Com més curt el poema, més sublim. Com menys opulència t’envolti, més “rosada d’estels" t’omplirà la mà. La poesia, la creació, demana austeritat. "La brevetat és l'essència de l'enginy" (Shakespeare). Els estels surten en la nit, quan ha desaparegut la riquesa buida i materialista del dia. La rosada surt en el punt més fosc de la nit, en anunciar-se l'alba.

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

És com un proverbi poètic.

Quina meravella aquest!

Joana ha dit...

Quan els nostres sentiments ens deixen el regust de soletat i la sensació de buidor, es quan "callem per escoltar la remor del món" i contemplem els estels cercant una "cançò de llum" missatgera.

Francesc Puigcarbó ha dit...

cinc paraules que ho diuen tot. Aixó és poesia!