XXIII

Ets astuta i vulnerable.
Cobeges dos somnis:
un de pedra, l'altre de cel.

Duies una faldilla blanca,
vas somriure un moment;
nedaves cap a un altre mar.

CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel

Fins a les persones més fortes se'ls hi pot girar el cervell a l'últim moment. Una dona pot ser perfectament "astuta i vulnerable" alhora.

Una dona també pot cobejar dos somnis, un de material i l'altre d'immaterial, que tinguin lloc alhora. La "faldilla blanca" d'innocència i el seu "somriure fugisser": una cosa seria el cel, l'altra la pedra terrenal. Ella ja nedava "cap a un altre mar", aconseguia de surar tot cercant la idea i la realització de l'amor, com qui fa un poema.

XI

Dorm el somni,
rere la dura pell,
fulla caiguda,
lenta tardor.

CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel

"Dorm el somni/ rere la dura pell": la del poema, sempre abstrús en una mirada superficial. Alhora, i com la "fulla caiguda", allò més superficial de l'arbre, i més fràgil per tant, cau lentament, també com el poema s'interpreta en calma. "lenta tardor": el somni dorm en la tardor de la vida, més que mai, ja que sol provenir de la infantesa. Esperant de ser desvetllat.