XXXVI
A mà buida, rosada d’estels.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
Com més curt el poema, més sublim. Com menys opulència t’envolti, més “rosada d’estels" t’omplirà la mà. La poesia, la creació, demana austeritat. "La brevetat és l'essència de l'enginy" (Shakespeare). Els estels surten en la nit, quan ha desaparegut la riquesa buida i materialista del dia. La rosada surt en el punt més fosc de la nit, en anunciar-se l'alba.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
És com un proverbi poètic.
Quina meravella aquest!
Quan els nostres sentiments ens deixen el regust de soletat i la sensació de buidor, es quan "callem per escoltar la remor del món" i contemplem els estels cercant una "cançò de llum" missatgera.
cinc paraules que ho diuen tot. Aixó és poesia!
Publica un comentari a l'entrada