UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 1 de juny del 2012

Paisatge amb neu


Al principi Déu va crear el viatge i el dubte
i després la nostàlgia. Ara creuem la nit entre
la neu i el silenci i els fars encesos del cotxe
amb prou feines il·luminen uns pocs metres
de futur enmig de la foscor. És absurd mirar
el passat pel retrovisor i parlar de la promesa
hipòcrita d’una altra primavera. Fora fa fred
els flocs de neu cauen damunt el parabrises
amb silenci mentre Damien Jurado ens parla
d’amors perduts. Avancem amb la seguretat
de saber que som dos a contradir el temporal.

GIL SORA, Raimon. Vida menor, dins llunÀtic


Primer ve el viatge, l'experiència, després el dubte, la reflexió, i la nostàlgia, el retorn del passat. En el moment actual, la veu poètica i la persona que l'acompanya no tenen gaire perspectiva de futur, davant del seu cotxe, ni té sentit de mirar enrere pel retrovisor. Un cantant, Damien Jurado, canta sobre amors perduts, i malgrat tot això, ells dos se saben lluitadors contra el temporal de la vida que els envolta, amb una petita espurna que és molt forta.

8 comentaris:

Sílvia ha dit...

Sempre endavant, i si pot ser amb la seguretat de saber que no avancem sols davant el temporal; aquesta petita espurna, que ens fas notar, fa cremar d’esperança el poema. M’agrada la reflexió que fa sobre la nostàlgia, el retorn absurd al passat per buscar-hi promeses de futur.

Helena Bonals ha dit...

Sílvia: sempre endavant!

T'he citat als premis C@ts com a bloc revelació.

Sílvia ha dit...

A sí??? No sé gaire què són, ja ho miraré! Mil gràcies, bonica :)

El porquet ha dit...

Un text molt bonic. El passat i la feina feta ja no haurien de fer destorb, malgrat això és molt més fàcil de dir que de fer.

Helena Bonals ha dit...

porquet: el passat que val la pena torna.

Raimon Gil ha dit...

Helena, moltes gràcies per la cita i pels teus comentaris. Una abraçada molt forta des de Palamós!

Helena Bonals ha dit...

Raimon,
gràcies a tu. Em vull fer seguidora del teu bloc i no puc.

Raimon Gil ha dit...

Hola Helena, jo també m’he fet seguidor del teu (així que pugui també te’l linko, perquè ara mateix el blogger em dóna problemes). Per cert, veig que ja hi surts com a seguidora del “subtítols”. He estat una temporada absent del bloc, però al setembre torno, així que prometo anar actualitzant-lo amb nous subtítols. Veig que també fas part de versos.cat. A veure si coincidim en algun recital. Una abraçada!