Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d'un cant remot.
Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.
Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,
com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu sot.
CARNER, Josep. Dins Supervivent d'un cant remot a cura de Jaume Aulet
La veu poètica manifesta les seves intencions: sobreviure al "cant remot", a la poesia generada per l'antic amor, el primer. Lluitar per, encara que vell, no anar a parar al llot, "contra les ires", contra la manca d'empatia. No parlar, com un jutge, "només mirant": més val conèixer que no pas que et coneguin. Arrelar-se a la terra, a la vida per donar fruit, "com la paret en el seu sòtol". En definitiva, proclama el seu desig de viure encara que sigui com a supervivent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Naufrags vivim
com codols en el riu,
sense la sal.
M'ha encantat!
Sense la sal,
cal retrobar la mar
del darrer amor.
Porquet: moltes gràcies. No té pèrdua, aquest poema.
Com un supervivent. També hi veig molta vigència amb els temps que ha tocat viure.
Rafel: sí, una cosa no treu l'altra.
Publica un comentari a l'entrada