La raó
com un estri inútil.
Ni tan sols recordam si s’ha rovellat,
ni per on para.
L’oblit de cercades explicacions
ha estat l’única medecina
que ha pogut tancar les cicatrius...
Sé que als prospectes de tal remei
s’especificava
que els efectes secundaris
serien talment la ingestió d’una metzina.
Però jo mai no he pogut triar, ni decidir.
Cicutament, la prevenció no bastava.

SÁNCHEZ-RUBIO, Emili Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

“Crítica de la raó pura”, diu Kant. Aquest poema considera la raó “un estri inútil”. És veritat que la creativitat es basa molt més en la intuïció que no pas en la raó. La raó no serveix de res, al capdavall. Sense voler picar ferro fred, sense voler raonar, s’aconsegueix de curar certs mals molt millor. "Però jo mai no he pogut triar, ni decidir": l'amor no passa per l'enteniment, diu Herman Hesse. Tot i que s’acostuma a considerar que allò irracional seria “talment la ingestió d’una metzina”, si es vol fer com Sòcrates, de fet hom s’hauria de veure la cicuta, metafòricament.

Nacionalitat: l’exili

Nou mesos acostuma a durar la llibertat de l’Home.
Després ens veiem foragitats d’aquest temps
que encara no era temps
i som conduïts irremeiablement
als territoris on impera l’absoluta necessitat
de necessitar coses.

SÁNCHEZ-RUBIO, Emili Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

No ja la infantesa (que “és vital perquè l’home és el que queda del nen”, segons Ana María Matute), sinó els nou mesos que l’ésser humà passa a la panxa de la mare, són l’equivalent a la llibertat de l’home, que tot i ser tancat, encara no té “l’absoluta necessitat/ de necessitar coses” que el fa esclau. “Nacionalitat: l’exili”, o sigui el no haver nascut enlloc, una manera de perllongar la llibertat del fetus. El plantejament és radical, però interessant. La necessitat de necessitar coses es té des que es comença a respirar: l’home funciona sempre amb el mite de Sisif, que puja una vegada rere l’altra la pedra, no arribant mai enlloc per sempre.

Març

Entre el febrer i l’abril
febril
esclatarà la rosella.

SÁNCHEZ-RUBIO, Emili Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Poema deliciós en el joc de paraules que fa entre febrer i abril, “febril” de febre. És una manera de referir-se a aquell punt mig entre el fred i la calor que fa esclatar la rosella en els camps, el mes de març. Igual com esclata la creativitat entre l’acció i la contemplació, entre el no dir res i el dir massa, entre el seny i la rauxa. D’aquesta manera surten les bones idees, pel fil del ganivet.