Can seixanta

Aquest va de debò

No li he posat aquest títol
per cap desgavell, ho faig
per saber l’ordre d’aquests
poemes que escriu el temps.

Jo només faig que posar-hi
mots que entren per una orella
i a vegades surten, o
es queden divagant entre
l’una i l’altra. Ara compto

perquè no me’n surtin més
del compte, potser amb seixanta
n’hi ha d’haver prou.

 

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Fer referència al número de la pàgina on sortirà el poema és ben original. Per això diria que va de debò, és una referència a la realitat. Els poemes poden arribar al lector o no, Shakespeare deia que si llegeixes un poema tres cops seguits i no hi entens res, és que no ha estat escrit per a tu. Però poden quedar als llimbs, i algun bon dia hi pots trobar alguna cosa que no hi havies vist encara. Però aquest poema no acaba pas el poemari. Qui té gràcia escrivint, aquesta gràcia no se li sol acabar mai. 

Reflexió

Després d’escriure un poema no tinc
la certesa de res, tampoc l’espero,
només sé que estic insegur, cansat
i descansat, content i satisfet.
Quan em pregunto: Qui podria dir
el que dic com jo ho faig? Em responc a mi:
Ningú, es clar. Ningú es poc canviar per
ningú. Jo puc ser ningú, però soc
el jo diferent del tu que llegeix.

Podràs dir, jutjar, discutir, debatre,
discernir entre el bé i el mal, comparar.
Tot ajuda a fer-me una opinió
i a fer el jo encara més independent.

Al capdavall sempre parlo de mi,
faig ras i curt i acabo aquí.

 

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Els poetes sempre parlen d'ells i amb ells mateixos, diuen. Cadascú és sempre cadascú, tothom té el seu estil, el seu to, que no és com un manual de jardineria. La incertesa que diu que té em recorda l'obra Les incerteses de Jaume Cabré. Hom escriu el que considera important, i si el que ha escrit val la pena ja es veurà. És bo prescindir de les opinions dels altres, però tampoc es pot matar tot el que és gras, aquestes també compten.

Punt i apart

Si abandones la necessitat de control
del que no és al teu abast, la pau i la calma
faran nit a la teva ment. Troba en el caos
la senzillesa i en l’harmonia el conflicte,
que enmig de dificultats hi ha solucions.
Un cop prenguis una decisió, no escoltis.
A vegades t’has de fer prevaldre a pesar de tot.
La vida és un conflicte constant, cal saber
caminar sol sota la pluja sense perdre’t.

Al cap i a la fi, importen poques coses:
Si hem sabut viure.
Si hem estimat.
Si hem sabut abandonar coses.

Els rems són a les teves mans,
no diguis mai s’acaba, sinó que
tot comença sobre les runes.
Estima sense límits ni complexos,
ni dubtes, ni mesures, sense cap por d'estimar.

 

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Que no pots canviar els altres, només a tu mateix. "Troba en el caos/ la senzillesa i en l'harmonia el conflicte": una bona síntesi del que cal a la vida. Que "La vida és un conflicte constant" és bo de recordar-ho, les coses no són fàcils per ningú. D'aquestes poques coses que importen, la més important és haver estimat. Estimar sense reserves és important. Els rems els portes tu, el lliure albir, i sempre pots recomençar "sobre les runes". D'aquí aquest saber "abandonar coses".

 

 

L'excursionista

Una fotografia esgrogueïda
m’ha retornat al temps de la infància.
Assegut a terra hi havia el pare,
entre altra gent amb qui vaig començar a
ser conscient d’aquest espai del món
on havia nascut per viure i créixer.
La identitat la reps per les herències
dutes, qui sap si per conjuncions
o sort, de la terra, el lloc i la gent.
No és per què sí, que som el que som, som
d’on venim, després d’on volem anar.

D’aquella gent de la fotografia
en vaig rebre la identitat, la llengua,
el nom dels arbres, els rius i els ocells,
l’aprendre a mirar, observar i estimar
la destresa, els llibres, els camins,
les valls, els cims, el mar i els horitzons,
les primeres hores al quarto fosc.
Que tot té un nom i noms per a cada cosa.
És quan saps qui ets que et brillen els ulls,
i al carrer hem de lluitar amb els pirates.

No aprens d’un dia per l’altre a saber
qui ets, ni a endevinar l’engany quan arriba.
El que estimem amb força mai se’n va,
és com una marca invisible a l’ànima,
i la paraula és l’ànima del poble.
L’amor és l’únic que sobreviu en el temps.
Vaig aprendre d’ells a donar les gràcies,
a obrir la porta a qui se’n vulgui anar
i per qui vulgui entrar deixar-la oberta.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Un bon inici, aquest títol, per parlar de l'expedició que és la vida. Un poema que és una molt bona reflexió sobre "d'on venim" i on "volem anar". De les tres estrofes, en destaco el final de la segona i la darrera, on baixa la tapa. "És quan saps qui ets que et brillen els ulls,/ i al carrer hem de lluitar amb els pirates". De l'interior és d'on prové la brillantor als ulls, la felicitat. A l'exterior, els pirates, la intempèrie que hem de vèncer. 

Aquest "endevinar l'engany quan arriba" és el que passa amb les males experiències. La "marca invisible a l'ànima" del que estimem sense la conjugació del passat, ho és a través de la poesia. El temps passa, la paraula queda, i el poeta és l'ànima de la societat, diu Jaume Plensa. L'amor que és infant de la llibertat, per això cal "obrir la porta a qui se'n vulgui anar". Un poema dels més reeixits, m'agrada quan parla de "les primeres hores al quarto fosc" de quan revelava les fotografies, com es revela en el poema l'interior de la veu poètica.

Atuït

Atuït per ombres invisibles, em moc

entre els sospirs de la mort i un lloc a la vida.

Quan et dol el dol, l’has de revertir i fer-ne

poesia, música, dansa... no aferrar-t’hi,

ni deixar que el dolor es quedi a dins teu,

que no quedi arrelada al moll de l’os, la pena.

Ser capaç d’estimar i capaç d’estar sol.

Respira profundament, treu enfora l’aire

tòxic, mira com l’univers és ple d’estrelles,

atalaia’t, observa, guaita, pensa, respira,

que la màgia entri al més dedins de tot.

Procura fixar a la ploma la teva història

abans que algú altre l’escrigui per tu.

Deixa l’instant sense fer fressa ni ferides,

i amb aquella bellesa amb què hi vas arribar

aferra’t a qualsevol record que hagis estimat.

Contempla la pau i la serenor del paisatge

al fons dels ulls de marededéus romàniques,

a les paraules d’aquell mestre de sequer

amb qui anaves a costura a aprendre de lletra,

i que la claror et penetri a les entranyes.

Ara que és primavera, vola a cor què vols.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Un poema preciós, de peus a cap, optimista, alliberador i ple de sentit. Per versos com "Ser capaç d’estimar i capaç d’estar sol", tot alhora. Per "Procura fixar a la ploma la teva història/ abans que algú altre l’escrigui per tu": cal ser amos de tot el que vivim, de tot el que escrivim. "Aferra't a qualsevol record que hagis estimat", per dolorós que sigui, és un gran consell. Aquest "atuït" del títol, el poema el desmenteix.

Pintar el temps

La consciència es perd quan el cos se’n va,

es buida la casa d’olors, emocions,

conflictes, l’ego s’amorteix amb els fogons

i cadascú es compon amb el dolor com pot.

Si al més enllà hi ha una altra vida, ja ho veurem.

Qui ho sap, qui no ho sap, qui en parla, qui hi creu també.

Atrapa amb les veles vents favorables,

que no et sàpiga mai greu el que no hagis fet.

No sabem cap lloc millor que aquest món que coneixem.

I pren seriosament el que calgui i riu-te’n

dels altres, que la millor part ets tu mateix.

No importa el temps, sinó el que amb ell hi facis.

El repte és saber escollir amb qui, quan i com.

Insuportable és morir sense haver viscut.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Per a algú que pretén de ser poeta, viure sense escriure és insuportable com "morir sense haver viscut". Diuen que només tenim una obligació a la vida, ser feliços. Però entre el lliure albir i el determinisme és on tots ens movem, per sort o per desgràcia. Ja hi ha els que no volen portar ningú al món perquè són conscients del pa que s'hi dona. Aquest "riu-te'n dels altres, que la millor part ets tu mateix" és allò que costa tant de fer. El títol, "Pintar el temps", o "Atrapa amb veles els vents favorables", parlen de coses immaterials en relació amb d'altres de físiques, són molt ben trobats. És un poema que és força translúcid, excepte "l'ego s'amorteix amb els fogons". Algú m'ha dit que el Gabriel és "un poeta de veritat, no un aspirant a poeta".

De tots colors

Obrint una petita capsa

n’ha sortit una papallona

fent giragonses al voltant

meu, fins que s’ha aturat damunt

el full de paper on escric

poesia. M’he entretingut

jugant a somnis al vol d’ella.

He deixat la capsa oberta

per si vol tornar-hi a entrar,

també he obert la finestra

per quan vulgui emprendre el vol,

que el maig en flor és a tocar.

L’adéu no sempre és una pèrdua.

Els comiats no tanquen, obren.

Així comença el que segueix.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

La "petita capsa" no seria res més que la poesia, i la papallona que en surt, el fons rere els versos. Que s'atura damunt el paper on escriu, amb la inspiració. La que li permet de somniar. Amb els sentits alerta perquè la poesia torni, amb un possible nou enamorament, que torna com la primavera. L'enamorament que nega la vellesa. I la veu poètica deixa els sentits alerta també per si la poesia vol tornar. Que perdre una persona, un amor, no és el final de res. "L’adéu no sempre és una pèrdua./ Els comiats no tanquen, obren./Així comença el que segueix" és perquè l'amor perdura en la poesia. El títol del poema potser faria referència que la poesia és de tots colors, no només els alegres.