Fa 1 setmana
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Karsten. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Karsten. Mostrar tots els missatges
divendres, 9 de novembre del 2012
I és cru l'hivern
quan, ai, la rosa es dreça,
febrós miratge.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
No us penseu pas que s'estima més a la primavera. La contenció, la cruesa de l'hivern fa lluir molt més la rosa de l'amor entre la neu blanca, per molt miratge que sigui (o sigui, una mena de rosa virtual, no gaire física). Anar contracorrent pot ajudar, fer-te vell o ser un infant no vol dir tornar-te, ser insensible.
diumenge, 5 d’agost del 2012
I ets ben segura,
causa perenne, rosa
empedreïda.
Karsten dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La "causa perenne", que no desapareix mai, és la "rosa empedreïda", apoderada d'un costum, un vici, una addicció, els de l'amor. La rosa en el fons seria la poesia, aquesta sí que és ben segura. Hom és artista fins la mort. Però la idea de l'amor també pot perdurar.
causa perenne, rosa
empedreïda.
Karsten dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La "causa perenne", que no desapareix mai, és la "rosa empedreïda", apoderada d'un costum, un vici, una addicció, els de l'amor. La rosa en el fons seria la poesia, aquesta sí que és ben segura. Hom és artista fins la mort. Però la idea de l'amor també pot perdurar.
diumenge, 20 de maig del 2012
No em seduïa
-ni al tornallum del mar-
la xucladora.
KARSTEN. Dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El que ens tiba cap avall, com una xucladora, no aconseguia d'atreure la veu poètica. Ni tan sols en forma de reflex, el que existeix, però no és real, segons Plató. El tornallum del mar, allà on la terra recorda la llum del sol o bé el blau del cel, no ha estat suficient per engolir la veu poètica.
-ni al tornallum del mar-
la xucladora.
KARSTEN. Dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El que ens tiba cap avall, com una xucladora, no aconseguia d'atreure la veu poètica. Ni tan sols en forma de reflex, el que existeix, però no és real, segons Plató. El tornallum del mar, allà on la terra recorda la llum del sol o bé el blau del cel, no ha estat suficient per engolir la veu poètica.
divendres, 27 d’abril del 2012
Tremoles, tija,
com el vi dins la copa
de vidre assetjada.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La tija vibra amb el vent com el vi remogut en la copa per aquell que se la vol veure, el seu desig. La poesia vibra en la copa del poema per aquell que se la vol llegir. El tremolar sempre fa poesia, immaterial.
com el vi dins la copa
de vidre assetjada.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La tija vibra amb el vent com el vi remogut en la copa per aquell que se la vol veure, el seu desig. La poesia vibra en la copa del poema per aquell que se la vol llegir. El tremolar sempre fa poesia, immaterial.
dimecres, 18 d’abril del 2012
Als claps de neu
petjades d'ós maldestre
la solitud.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La neu en claps és solitària en cada un d'ells, les petjades d'ós l'embruten, aquest ós és maldestre perquè trenca amb la puresa de la neu. Com l'edat adulta es carrega la bellesa de la infantesa, de la qual ja només en queden claps.
dijous, 5 d’abril del 2012
Vers un regne àvid
m'emmena, per auguris,
la senda obaga.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El poema tractaria del desig de la foscor de tenir la veu poètica amb ella, d'engolir-la en el seu regne a través de la senda obaga, ombrívola, que ja prediu aquest regne. La mateixa poesia seria aquesta senda obaga, la poesia té més a veure amb la nit que cap altre gènere.
m'emmena, per auguris,
la senda obaga.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El poema tractaria del desig de la foscor de tenir la veu poètica amb ella, d'engolir-la en el seu regne a través de la senda obaga, ombrívola, que ja prediu aquest regne. La mateixa poesia seria aquesta senda obaga, la poesia té més a veure amb la nit que cap altre gènere.
dijous, 29 de març del 2012
Aigua al solatge
el greny golut volia,
ans no la pluja.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
L'escletxa entre les roques, el greny, desitjava aigua que s'afegís al solatge, el pòsit que deixa un líquid. Però no volia pas la pluja que ho amara tot. Si reguem massa l'arbre pot ser que aquest deixi de fer fruits, deia Joan Corbella. En el fons, mai som contents, ni per poc ni per massa.
el greny golut volia,
ans no la pluja.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
L'escletxa entre les roques, el greny, desitjava aigua que s'afegís al solatge, el pòsit que deixa un líquid. Però no volia pas la pluja que ho amara tot. Si reguem massa l'arbre pot ser que aquest deixi de fer fruits, deia Joan Corbella. En el fons, mai som contents, ni per poc ni per massa.
diumenge, 18 de març del 2012
Uns mosquits suren
al biot que borbolla
sota la pluja.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
Com l'amor que sura amb el temps, encara que sota la pluja insistent, les inclemències del temps, els mosquits insignificants serien una cosa molt petita que té relació amb una de molt gran. Un altre haiku en què sembla que no hi passi res, molt oriental.
al biot que borbolla
sota la pluja.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
Com l'amor que sura amb el temps, encara que sota la pluja insistent, les inclemències del temps, els mosquits insignificants serien una cosa molt petita que té relació amb una de molt gran. Un altre haiku en què sembla que no hi passi res, molt oriental.
divendres, 16 de març del 2012
T'espero encara.
Envia'm la paraula
cel, la més blava.
KARSTEN. Dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La veu poètica espera l'altra persona, com si es trobés assegut en un bar i l'altra no hi fós, però el cert és que l'espera ha de ser de molt de temps, de tota una vida. Espera l'amor que no es pot fer realitat, que és immaterial i blau. Que vulgui que li enviï "la paraula/ cel" és perquè per escrit és més romàntic sempre, segurament inclosa dins d'un vers aquesta paraula. El lirisme d'aquest poema em colpeix, és molt semblant als poemes d'Edat Roja de Margarit, els millors que he llegit mai.
Envia'm la paraula
cel, la més blava.
KARSTEN. Dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La veu poètica espera l'altra persona, com si es trobés assegut en un bar i l'altra no hi fós, però el cert és que l'espera ha de ser de molt de temps, de tota una vida. Espera l'amor que no es pot fer realitat, que és immaterial i blau. Que vulgui que li enviï "la paraula/ cel" és perquè per escrit és més romàntic sempre, segurament inclosa dins d'un vers aquesta paraula. El lirisme d'aquest poema em colpeix, és molt semblant als poemes d'Edat Roja de Margarit, els millors que he llegit mai.
dimarts, 13 de març del 2012
Eixint de l'arna
les abelles comprenen
el vast silenci.
KARSTEN, dins Premis Kaikus Ciutat d'Olot 2012
Sortint de "l'arna", de la prosa, de la monotonia habitual, amb l'espontaneïtat, les abelles es fan conscients de la llibertat, del risc, de la creativitat que hi ha fora, del "silenci" de l'espai buit, sense les altres abelles al costat. D'allò que val la pena, en definitiva. Aquest haiku diria que és molt a l'estil dels haikus orientals, no és occidentalitzat com d'altres, per la seva senzillesa, perquè sembla que no hi passi res.
les abelles comprenen
el vast silenci.
KARSTEN, dins Premis Kaikus Ciutat d'Olot 2012
Sortint de "l'arna", de la prosa, de la monotonia habitual, amb l'espontaneïtat, les abelles es fan conscients de la llibertat, del risc, de la creativitat que hi ha fora, del "silenci" de l'espai buit, sense les altres abelles al costat. D'allò que val la pena, en definitiva. Aquest haiku diria que és molt a l'estil dels haikus orientals, no és occidentalitzat com d'altres, per la seva senzillesa, perquè sembla que no hi passi res.
dilluns, 5 de març del 2012
El bes, falena
captiva, un únic vol
etern conté.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El bes que prové de l'enamorament, que és captiu del cos, els sentits, la nit, tot i això, com una papallona nocturna, una falena, té el seu origen en un sol instant, "un únic vol etern conté", el d'aquest enamorament. L'a priori sense el que no hi pot haver res més, el que no es pot aprendre pas, que diu Alberoni. Un haiku que diu el que vull sentir.
dissabte, 3 de març del 2012
Pels ulls. Als llavis.
No espill. He viscut
segles d'amor sens tu.
KARSTEN per als Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
"L'amor entra pels ulls i els ulls el xerren", diu una de les dites que ha recollit Víctor Pàmies. Podríem afegir que els llavis, amb el bes, el poden manifestar. No en un espill, no és pas en la poesia, sinó que és real. La veu poètica ha viscut segles d'amor, en una hipérbole, sense la poesia. És molt més real aquest amor que qualsevol poema.
dimarts, 28 de febrer del 2012
Cingles de lluna:
venes avall la blanca
amor que em sotja.
Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012
En vertical, com un espadat, de la mateixa manera com les venes baixen per les extremitats, i es noten en les mans i les cames, la lluna ens observa des de dalt. La lluna que és una imatge de l'amor, inaccessible com els cingles. Les venes contenen sang vermella, però aquesta es torna blanca en relació amb l'astre, com l'amor físic es torna sentiment, poesia. L'amor, la interpretació sí que és lluny i difícil en aquest poema.
venes avall la blanca
amor que em sotja.
Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012
En vertical, com un espadat, de la mateixa manera com les venes baixen per les extremitats, i es noten en les mans i les cames, la lluna ens observa des de dalt. La lluna que és una imatge de l'amor, inaccessible com els cingles. Les venes contenen sang vermella, però aquesta es torna blanca en relació amb l'astre, com l'amor físic es torna sentiment, poesia. L'amor, la interpretació sí que és lluny i difícil en aquest poema.
diumenge, 26 de febrer del 2012
L'he ben copsada,
i per fugir m'hi agafo:
l'heura, la vida.
Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012
Per fugir de la vida que hem copsat com un element negatiu, cal primer que ens hi agafem, com l'heura que s'enfila cap a la superfície de la paret agafant-s'hi primer. Cal arrelar-se per florir.
i per fugir m'hi agafo:
l'heura, la vida.
Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012
Per fugir de la vida que hem copsat com un element negatiu, cal primer que ens hi agafem, com l'heura que s'enfila cap a la superfície de la paret agafant-s'hi primer. Cal arrelar-se per florir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
