Sóc a la pista de ball
danso desordenada
com els mots.
M'atrapa
l'aclucada d'ull
d'un punt i coma
mentre els punts suspensius
m'abracen la cintura.
Em mires
de lluny
des del punt i a part.
I jo estimo
el ganivet del lampista
el got mig ple
i la teva sabata
esparracada
de tant ballar.

MIRAMELSMOTS (Núria Pujolàs) dins V de Bes

Un poema molt inspirat, que recorda una mica els emoticons fets amb signes tipogràfics a la xarxa 2.0. La veu poètica és a la pista de ball, la vida, segurament. Les connotacions no són només per al punt i coma o el punt i a part, el ganivet del lampista també seria un símbol fàl·lic. El got mig ple es podria referir a l'optimisme, la joia de viure amb els quals l'autora es pren la vida. La "teva sabata esparracada de tant ballar" podria ser la constatació que la vida l'inspira a fons en la seva poesia. Un 10 de poema.

Intent de haiku de sobretaula

Seca la pluja

les lleganyes del gos

el sol i la lluna. 

PUJOLÀS i PUIGDOMÈNECH, Núria, dins Miramelsmots

Un oxymoron, una contradicció que contraposa la sequedat amb la mullena de la pluja, per dir que es tracta d'una pluja especial, que treu les lleganyes del gos, que li treu els senyals de somnolència, per tant l'arrossega al dia. De la mateixa manera com es contraposen el sol i la lluna, tot i que els dos astres es complementen també. El sol i la lluna al mateix temps és el que voldríem tots.