tag:blogger.com,1999:blog-20883383422163567902024-03-10T15:22:27.191+01:00UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITAHelena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comBlogger952125tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-71379568193514448632024-03-04T20:32:00.002+01:002024-03-05T12:06:06.787+01:00Tarot de Folgueroles. 0_ El Foll<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ04YGnHyeZ4eWs3kSzyH6Il-K6ghj4zfml54C3Wrv-h5PmlOSs2FOyhPwhxytekEhJ6wQtNEzOT3uiDxnQoe_Dx_C5T_C7lcH5Af2Yc2HnzNosVZNsNipilEDw4-0D6nDPTD5zOhnb6ipfkdmFenHFFm1yK7OgyBVBW1szCCQ0MAzRNIvd_HK_WvBw8g/s1024/elFoll-imatge-636x1024.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="636" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ04YGnHyeZ4eWs3kSzyH6Il-K6ghj4zfml54C3Wrv-h5PmlOSs2FOyhPwhxytekEhJ6wQtNEzOT3uiDxnQoe_Dx_C5T_C7lcH5Af2Yc2HnzNosVZNsNipilEDw4-0D6nDPTD5zOhnb6ipfkdmFenHFFm1yK7OgyBVBW1szCCQ0MAzRNIvd_HK_WvBw8g/s320/elFoll-imatge-636x1024.jpg" width="199" /></a></div><p><br /></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Tancava el dia el clar perfil de les muntanyes</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">mentre un plec de veus em rondava al cap.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Lluïa plena, al cel de Folgueroles, la lluna.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Vaig pensar en el primer home quan mirava</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">la lluna en la mateixa soledat de la nit.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Sense cotxe, ni foc, ni abric, ni aplicació</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">de mòbil que li parlés de quan hi era</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">o no hi era, ignorant de la llum i la constel·lació</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">en què vivia, de saber de lleis, de pàtria.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Enyorat, tal volta, de l’abraçada i la veu amiga.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">No de cap fortuna com la que tu o jo</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">esperem que arribi sense l’enginy del gat.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Entre aquell i aquest hi ha un temps sabut i un temps</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">ignorat, amb les alforges plenes de misteris,</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">i som, entre mirar endavant i mirar enrere.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">No t’enfadis diu el Foll a la lluna plena,</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">m’agrada la teva llum però no veig les estrelles.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">L’Esperança és l’aventura del camí</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">farcit de falses promeses, de passions</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">incontrolables i l’extravagància del somnis.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Tot plegat per anar d’un a un altre lloc</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">per camins de joc que ens obrin la porta.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;"><b>Sobre la il·lustració: </b><i>el color groc que segons Josep Pla és el dels folls, a banda de recordar el desert del que parla la publicació <a href="https://laresistencia.cat/portfolio/tarot-de-folgueroles-0-el-foll/">La resistència</a>: "</i></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia;"><i>aquell primer ésser humà que fa 200.000 anys va començar a moure’s des del centre de l’Àfrica per descobrir, amb tots els riscos, que comportava el Món i, com a única defensa, la intel·ligència, la memòria i una voluntat de supervivència incansable. Al seu davant i de manera subjectiva hi podem veure l’aridesa de l’horitzó que l’esperava".</i></span></span></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><b>Sobre el poema:</b><i> Aquest "plec de veus" que rondava el cap de la veu poètica no seria res més que la poesia, alhora que parla de les veus que pot sentir un boig. I és que el poeta és metafòricament un foll. La lluna plena, la lluna per definició, que fa pensar en com la veuen adés i ara i ara i adés, entre "mirar endavant i mirar enrere" (el que Paul Auster en deia "el sol del passat, la terra del present, la lluna del futur"). En com la veien en el passat, sense el progrés, l'empatia, en com esperem la lluna plena "sense l'enginy del gat", o sigui, sense esforçar-nos-hi. </i></span></p><p><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">Amb un progrés que, també per la seva contaminació lumínica de nit, fa que el foll digui a la lluna plena "m'agrada la teva llum però no veig les estrelles". </span></i></span></p><p><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">Les "falses promeses", les "passions incontrolables" i "l'extravagància dels somnis" formarien part de la follia, del poeta tocat pel foc. "Per camins de joc que ens obrin la porta", els de la creativitat, que sempre hauria de ser un joc, el que ens obre la porta a la qual truquem una vegada i una altra.</span></i></span></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-68227404360108936622024-01-28T18:57:00.000+01:002024-01-28T18:57:35.621+01:00Tarot de Folgueroles<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/5dI-PrlUnSw?si=1VLsq5k_eo1TRFzj" title="YouTube video player" width="560"></iframe>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjismQ8tnoEek2VOSKTzGp57LAA8uXSMCAlq8yLhQdjve61LyeK2NYph9JFJviFGI9i17HuCAqvHPUYK6TUGWVydXa11-mZqCnyDQPj59VJoXY3A0a6_tzB2jcnvhBTp95e5vSInfAZCdMQHSAKRW3SoFuEI4_uxcLaew189Pzppnpzj9vfcLoLPscs-AA/s2313/Tarot.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><br /></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_cqOcSUKlx8DUkOK1b72Yyq7HeYNID69zfbeaotUg9tuSu_I7NRcnMu_BRBHoioSbY-NGobwjIU7EAxN1bRALYDTMKFDILZ6RRy8QMU-i5aPHy-dtLfi1xi41ZiARXafmPKFAasFkuawPWrZIEBj8WVFosBOVCcrFv1iAMMZnX4DcnwcQulxgfuI_CiA/s1973/Tarot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1085" data-original-width="1973" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_cqOcSUKlx8DUkOK1b72Yyq7HeYNID69zfbeaotUg9tuSu_I7NRcnMu_BRBHoioSbY-NGobwjIU7EAxN1bRALYDTMKFDILZ6RRy8QMU-i5aPHy-dtLfi1xi41ZiARXafmPKFAasFkuawPWrZIEBj8WVFosBOVCcrFv1iAMMZnX4DcnwcQulxgfuI_CiA/w400-h220/Tarot.jpg" width="400" /></a></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Selecció de tres cartes´</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>El penjat</i>, <i>La mort</i> i <i>La lluna</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">amb els seus corresponents poemes </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">dins <i>Tarot de Folgueroles</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">il·lustracions de Lluís Badosa,</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">poesia de Gabriel Salvans</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">22 cartes, 22 poemes de 22 versos</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">XII_ El penjat</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">No cal un talent especial per amanir</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">equilibris a la vida, però cal rebutjar</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">el tedi, l'obtusitat, l'apatia...</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">i cal penjar-se, de tant en tant, de cap per avall</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">a mirar el món a l'inrevés. Balancejar</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">els pensaments que et busquen. Com diu Kafka,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">tot allò que busques també et busca a tu.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Com et busca el gat de la llibreria</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">amb fastuosos i temptadors equilibris, miols</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">entre la penombra, la llum, i el soroll de la calma.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Que saber caminar al costat dels camps, sabent</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">el nom del que veig i escolto i distingir</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">entre el blat i l'ordi, el mussol o la merla,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">és oblidar el nom de tantes marques superficials,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">i gaudir de fer el badoc sense més parafernàlia.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Que no em cal saber anglès per connectar amb l'entorn,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">i escoltar i entendre'l. El paisatge és molt més que mirar Instagram.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Viure fora de nosaltres mateixos és no viure.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Cal perdre la immediatesa per guanyar reflexió</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">i saber qui som més enllà de Sepharad.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Que em busqui el sol en una posta i em trobi mudat </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">i àmfores plenes de sabors i talls al poema.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;"><i>La il·lustració d'aquesta carta té molta relació amb el poema, hi surt una hamaca que faria referència al penjat del títol, en equilibri com els "equilibris a la vida". Per "rebutjar </i></span><span style="font-family: georgia;"><i>el tedi, l'obtusitat, l'apatia...", com Jane Austen criticava el ser buit, mandrós i ignorant. Caldria mirar el món a l'inrevés a través de la poesia, l'única que ho permet, perquè contraposa lirisme a prosa. "Balancejar els pensaments" com en una hamaca, que penja dels dos costats sense fregar mai el terra, habitant l'aire. Quan cerques la inspiració el teu bagatge en l'inconscient et busca.</i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">El gat que surt després surt en cada poema, a la veu poètica li agraden molt, i ja els ha dedicat una obra abans. Poemes que a més a més tenen la peculiaritat que un poema comença amb l'acabament de l'anterior.</span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;"><i>També és mirar el món a l'inrevés conèixer el nom de les plantes dins la natura, no pas saber idiomes com l'anglès. "</i></span><i><span style="font-family: georgia;">El paisatge és molt més que mirar Instagram" em sembla un fragment genial. També aquest "</span><span style="font-family: georgia;">Viure fora de nosaltres mateixos és no viure": el món interior ho és tot. Que "</span><span style="font-family: georgia;">Cal perdre la immediatesa per guanyar reflexió", o sigui, passar dels sentits a les idees. Això és el que caldria de fer en darrer terme amb aquestes cartes, que aquí examino d'una en una, però que han de tenir un sentit general amagat. Potser la capacitat de la poesia d'anticipar-se al futur com ho fa el Tarot.</span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;"><i>Sobre aquest "gaudir de fer el badoc sense més parafernàlia", sense mòbils, sense ràdio, sense fer res, de tant en tant convé. També "</i></span><span style="font-family: georgia;"><i>i saber qui som més enllà de Sepharad", d'Espanya. </i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">"Que em busqui el sol en una posta i em trobi mudat", o sigui de festa, tot i ser el final, amb "</span><span style="font-family: georgia;">àmfores plenes de sabors i talls al poema", amb un fons al darrere de cada poema, i amb talls com els que acostuma a fer a llapis quan recita. No ténen pèrdua aquests poemes.</span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="font-size: medium;">XIII_La mort</span></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Poesia i dilema davant del joc.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">L'arcà de la mort du el tretze al costat</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i jo porto el tretze amb la meva sort. La vida,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">com al tauler d'escacs depèn de tu</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">tant com de l'altre, perdre o guanyar,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">tant se val, el que cal és el camí que faci</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">a la partida fins al final. Potser mori</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">un dimarts i tretze al captard de la tarda,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">amb l'esgarrifança del gat i de l'amor.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Tindré el llapis a mà quan vingui la mort</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">a acabar la jugada. Jugo mentrestant</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">a viure el millor que sé i puc i aprenc</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">a riure amb la por i les males herbes,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i parlo amb els amics, i els llibres,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i al voltant d'una taula, i amb el vi i l'oracle,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i amb el vent i el mar... que és mentre visc, quan</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">penso que hi vaig fent camí de mica en mica.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">He après a parlar amb els morts que tinc</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">a tants retrats emmarcats a la vida,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i sé que un dia parlaré des de la mort</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">amb tu, que tot d'una tot fa un tomb</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i s'acaba el joc a mig poema, i al sac.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">La mort té la seva il·lustració en un paisatge blanc d'hivern, com acostumem a relacionar-los.</span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">"Poesia i dilema davant del joc": el dilema dins un tauler d'escacs que cita després, fet de blanc i negre. La poesia és bo de fer-la jugant, com la creativitat en general. Pedre o guanyar no és important, l'important és la rosa, que deia Gilbert Bécaud, la poesia. </span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">Quan mori la veu poètica tindrà "el llapis a mà": serà poeta fins la mort, perquè s'és artista fins la mort. Mentrestant, com les males herbes, vol continuar vivint. </span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">És molt maco aquest "</span><span style="font-family: georgia;">i parlo amb els amics, i els llibres, </span><span style="font-family: georgia;">i al voltant d'una taula",</span><span style="font-family: georgia;"> no pas amb el Whatsapp. </span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-family: georgia;">Aquests "</span><span style="font-family: georgia;">tants retrats emmarcats a la vida" amb els que parla, serien els simbolitzats per la feina de fotògraf que ha tingut tota la vida Gabriel Salvans. Que un dia parlarà des de la mort amb nosaltres a través de la poesia. Perquè la vida és com un poema inacabat. É</span></i><i><span style="font-family: georgia;">s un vers molt irònic:</span></i><i><span style="font-family: georgia;">"i s'acaba el joc a mig poema, i al sac". Millor pendre's les coses amb filosofia.</span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="font-size: medium;">XVIII_ La lluna</span></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Són tan fosques les nits amb la lluna cluca</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">que cal ser caçador d'olors i de sorolls</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">per orientar-s'hi. Que la lluna és enganyadora</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i a les ombres de la nit s'hi amaguen els sospirs </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i les traïcions, el perfil dels gats i de l'amor,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">els somnis i les carícies amb estels</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">llunyans, fugaços a les nits de Sant Llorenç.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Des de la carena, amb la mirada,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">quan la nuesa del cos sospesa a l'univers </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">el caos que governa a l'infinit, que s'endú el mar</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i els misteris de l'ànima a la seva riba,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">udolen els llops per tantes nits desitjades</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">dels teus abraços i besos, al cau de l'amor.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">La talla de les persones es mesura en les coses</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">petites i en el gos que els hi passeja el tarannà.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Que no brilla tot l'or que llueix</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i a la selva hi perds el que no dones.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">La vida és molt més del que passa a les pel·lícules,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">no hi ha censura, ni amagatall, ni guia,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">i dia a dia s'escriuen les escenes del guió.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Si juntes tornen un dia a projectar-se,</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">seré un riu de llàgrimes al reflex de la lluna.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">La il·lustració d'aquesta carta mostra una lluna plena tapada amb línies negres abstractes, perquè la lluna seria abstracció al costat de la realitat del dia.</span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">"</span><span style="font-family: georgia;">Que la lluna és enganyadora", fa pensar molt. Quan t'enamores, com quan vols la lluna, fas com les papallones "inexorablement atretes per la flama que les devora", que deia Flotats. </span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both;"><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">"La talla de les persones es mesura en les coses/ </span><span style="font-family: georgia;">petites i en el gos que els hi passeja el tarannà": també la felicitat es mesura en instants i prou, les "petites alegries" de Kandinski. Els gossos, si l'amo és depressiu, ells també en són, he sentit a dir. Perdre el que no dones és com fer poesia que no diu res.</span></span></i></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">"La vida és molt més del que passa a les pel·lícules": també molt menys, perquè són dues coses diferents i ja està. Que no se sap mai com acabarà, aquesta vida, i cada dia és imprevisible per molt que vulguem fer plans i seguir un guió. Les escenes reviscudes no fan res més que fer plorar, com la memòria, que és com una ceba. Que seria com un tall de lluna al capdavall.</span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">De poemes amb tant de suc com aquest ho són tots, però jo n'he volgut escollir aquests tres com quan ara, per internet, consultant un poemari, pots "Llegir-ne un fragment", que és el que faig a la feina amb la compra dels llibres de poesia, una tasca que m'omple molt. El Gabriel escriu molt, i molt bé sempre, perquè en té facilitat.</span></i></span></div>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-47168750706320430072023-09-17T16:53:00.000+02:002023-09-17T16:53:28.566+02:00Poesia visual<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUuEa0vn2mfyVhTxFXeZeQc8ANNAe8UwGzwFLeK86fTiqiGszG8ekZKnPmx1gH9zizQmZkfRiDhOn4vsmFNMMEVVtR5zz5eivKyds4Lp_c3EjEVP9MGWRmRnQiktAovcDZD4dnhtWQF4Yy6mHxWrF5x7HtaXLsf0znTeUekDK3hZsPIHusoTZINHi_zc4/s4912/Brossa2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="4912" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUuEa0vn2mfyVhTxFXeZeQc8ANNAe8UwGzwFLeK86fTiqiGszG8ekZKnPmx1gH9zizQmZkfRiDhOn4vsmFNMMEVVtR5zz5eivKyds4Lp_c3EjEVP9MGWRmRnQiktAovcDZD4dnhtWQF4Yy6mHxWrF5x7HtaXLsf0znTeUekDK3hZsPIHusoTZINHi_zc4/w400-h176/Brossa2.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">BROSSA, Joan <i>Poema visual</i> dins <a href="https://calpurni.blogspot.com/2023/09/poema-visual.html">El cau de calpurni</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">(proveu de veure la imatge en gran al Paint per seguir-me)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="background-color: white; color: #474b4e; text-align: left;">El de l'elegia al Che, genial, el Che perdut en les lletres absents.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #474b4e; font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><div style="text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #474b4e; text-align: left;">El de "X Y Z", em suggereix que quan les lletres del poema arriben al final del que poden oferir és quan neix la poesia inefable de les papallones.</span></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #474b4e; font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><div style="text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #474b4e; text-align: left;">El de TU, que sense joc no hi ha art, ni poesia visual.</span></div></span></div><p></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-45474311671498989402023-06-18T18:57:00.000+02:002023-06-18T18:57:11.694+02:00Un llum que crema<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGScPrUFvUyGB4OYkdQ86l3i19QyTAxNxDEX8yAJ2gxXo0ZWapBYWp6rfuPKEwcVAM_iV8pnStbW6OXEN82HjMuDvt9xyKns4NPxp9I60E5bqraL64LZUt6smM1v8dI2oDdeg8yRcfIE5a62mVt6HbTi0DkrQglDNEtz6N8JnXlsMKXlUxeYDGPO10/s740/Un%20llum%20que%20crema.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="740" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGScPrUFvUyGB4OYkdQ86l3i19QyTAxNxDEX8yAJ2gxXo0ZWapBYWp6rfuPKEwcVAM_iV8pnStbW6OXEN82HjMuDvt9xyKns4NPxp9I60E5bqraL64LZUt6smM1v8dI2oDdeg8yRcfIE5a62mVt6HbTi0DkrQglDNEtz6N8JnXlsMKXlUxeYDGPO10/s320/Un%20llum%20que%20crema.jpg" width="239" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquest poemari sembla haver estat escrit la primavera del
2022, poc després de començar la guerra d’Ucraïna, que surt de manera molt crua
en algun dels poemes, tot i que la majoria farien referència a l’esclat d’aquesta
primavera, a la natura (la “natura morta” quan fa referència a la guerra), i a
totes les plantes i animals que l’omplen. Per exemple en aquests versos de la
pàgina 19: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Sentim, de cop, l’esclat del
temps (si Proust</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">alcés el cap!)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Allò que crèiem mort i ara és ben
viu!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Els quals parlarien de la recerca del temps perdut que sol ser
la poesia. El que és viu, només ho seria en els versos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sobre la guerra, a la pàgina 21:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Cada un
dels morts té un nom i un patronímic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Cadascun dels morts té una ànima de la qual el nom és senyal,
segons Kundera, i també té una família, en la metonímia que seria la paraula “patronímic”.
Això fa pensar molt.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Continuant amb les referències a la natura, hi ha aquest fragment
a la pàgina 28:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> <span> </span></span></span><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Sento la vida,
igual que una muntanya,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.4pt;"><span> </span><span> </span><span> </span>feta de dos vessants: el que
abandono</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">i aquest que, com la pluja a l’aiguavés,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">abraço ara mateix i al qual em
dono<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">amb desig de restar-hi sempre
més.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La carena d’una muntanya seria el símbol de la plenitud, tot i
que a partir d’aleshores tot fa baixada. De nou, la poesia faria perllongar tot
el que s’ha aconseguit en la pujada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sobre aquest oxímoron de la pàgina 48:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Amb un
esclat -perfet impuls- de contingència!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">el qual és “perfet”, compost com ho és una paradoxa, i crec
que parlaria de la rauxa i la contenció necessàries per escriure, igual que la vanitat i la humilitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La metapoesia continua a la pàgina 51:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">un lligam
íntim entre fets estranys,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>i allò que
era tan lluny, de cop, s’acosta?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">És allò que semblava inefable, que deia Margarit, el que s’acostaria
amb la metàfora, que ens porta “a través” de la forma, per etimologia. En
relació a Margarit, he trobat això a la pàgina 93: “Protagonistes del poema”,
que em recorda el tan deliciós <i>Entorn de la protagonista d’un poema</i> dins
<i>Edat roja</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La part dels poemes dedicats al paper, “Secció de papereria”,
és molt ben trobada (tot el poemari és fet de diversos tipus de poemes, com per
exemple algunes tankas). En destaco aquest fragment de la pàgina 57:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Quina
promesa, la del blanc tan pulcre<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>que ha de
servir algun dia de sepulcre</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.4pt;"><span> </span><span> </span><span> </span>a allò que, en tinta de vers
pres, no mor!</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">aquest poema crec que enllaçaria amb el poemari <i>Matí de la
mort</i> del mateix autor, i el poema que acaba dient:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La mort,
però, no que no pot escriure</span><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">un dels poemes més brillants que li he llegit a Jordi Llavina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I, per acabar, el poema que dona títol al poemari, que n’és el
més genial, no té pèrdua, a la pàgina 84, <i>El llum que crema</i>. El títol no
faria referència a res més que, en primer lloc, la possible edat d’or del
passat, “la claror d’or”, que “crema, amb sort,/ alguns cops a la vida”, sempre
que ens enamorem. I, en segon lloc, a la creativitat de quan es fa poesia, que “només
es mostra quan no hi penses”, que si la busques no la trobes, només “Quan n’ets
més lluny, t’abraça”, amb el record de l’amor en el passat, “és ell, no tu, el
qui caça”: amb la memòria involuntària, amb el que funciona de manera
indirecta, intuïtiva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquest darrer poema enllaçaria amb la dedicatòria de les
primeres pàgines, “L’ull demana claror./ El cor i el pensament, llum”: no podem
renunciar al visible, sense perdre de vista el que hi ha més enllà, com un llum
que crema en comparació a la llum inabastable del sol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">LLAVINA MURGADAS, Jordi <i>Un llum que crema</i>. Barcelona: Proa, 2023</span></span></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-23533823226491302402023-06-11T13:36:00.001+02:002023-06-11T13:36:37.774+02:00La cara fosca de la lluna<p><span style="color: #474b4e;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></span></span></p><p><span style="color: #474b4e;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Mentre et mudes amb l’hàbit</span></span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">d’un engany necessari,</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">em pregunto</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">quin dels teus jo maquillen</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">aquests ulls nàufrags,</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">si saps que veus només</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">el miratge, la imatge</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">geperuda al dessota,</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">que la lluna és fosca</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">si el sol no l’emmiralla.</span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><br /></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Martínez-Ferreruela, Helena</span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">dins <i>La casa de les absències</i> </span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Pagès editors, 2023</span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><br /></p><p align="left" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>Aquest poema és fet de paral·lelismes, un recurs molt fet servir en poesia. Tot sembla parlar de forma i fons, dins i fora del poema. "Mentre et mudes amb l'hàbit/ d'un engany necessari", sembla que parli de l'enamorament. Té molta força "quin dels teus jo maquillen/ aquests ulls nàufrags": després de perdre a la vida només ens queda el maquillatge de l'obra escrita, el de les metàfores. Un maquillatge que amagaria, com un miratge, "la imatge/ geperuda al dessota", la fosca, l'esperpent. Però és que si el sol no emmiralla la lluna aquesta no llueix en el poema.</i></span></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-70623426014977751802023-03-05T19:36:00.002+01:002023-03-05T21:31:28.689+01:00Evita paraules<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTptH3egYsnW-3RzmDafY-Cvarid8mMRaVEUtMJ5JuKFxnT7qPgtmp3frlrDzq7qfhYrxhSXPhIDA0o5k2crMbDXSt84ccDLGsRe_uQXEYfUryye7qeKzxrt6MXzA49I9D-R6rxiR6nfcZHyr8pTzIx0nVb4VsWppxUilwbUr2RLjlmXvfdM05rIdl/s640/Enfilant%20finestres%203.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="539" data-original-width="640" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTptH3egYsnW-3RzmDafY-Cvarid8mMRaVEUtMJ5JuKFxnT7qPgtmp3frlrDzq7qfhYrxhSXPhIDA0o5k2crMbDXSt84ccDLGsRe_uQXEYfUryye7qeKzxrt6MXzA49I9D-R6rxiR6nfcZHyr8pTzIx0nVb4VsWppxUilwbUr2RLjlmXvfdM05rIdl/w200-h169/Enfilant%20finestres%203.JPG" width="200" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;">dins </span><a href="http://enfilantfinestres.blogspot.com/2023/02/evita-paraules.html" style="font-family: georgia; text-align: left;">Enfilant finestres</a></div><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Evita paraules, conceptes,</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">camins fressats. Observa<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">el lament de la llum<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">per existir. Aprèn<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">per oblidar, per ésser<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-tot just.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">CLAPÉS, Antoni <i>in nuce</i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Edicions Proa, 2000</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>Un cop vaig llegir alguna cosa així com que hom dóna voltes al mateix sense sortir-se'n, fins que no arriba de manera espontània a ser genial. Repetir "paraules, conceptes" pot ser poc productiu, però inspirar-se en la idea interior dins una obra no té res de dolent. No diuen allò que els autors escriuen sempre la mateixa obra? De totes maneres, "Aprèn per oblidar" és una bona màxima. Lluís Llach canta "Aprendre per saber desaprendre". </i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>Aquest "lament de la llum per existir" parlaria de la dificultat per veure-hi clar a la vida. Una petita joia, aquest poema.</i></span></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-61738590742764817042023-02-11T18:36:00.001+01:002023-02-11T18:36:59.394+01:00Jugant amb la llum<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhS3PVlj9sXfzwSuRkTP2Up8UHJCSNJTEqbmk6rkJK81PSn-Jlxw7w26e_kn6ATyrqR-rz8qcQxpy1_8mK5w7YEy1koOQPHiBBujMNxn0Zy-W6jM_312MZ58LsKn39_su6PURM6NCfIT3tCd97DdUi69fqfDuZ9DV9-x0RgiSTBU8uVVqf-QZehvdz/s400/Liliput.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhS3PVlj9sXfzwSuRkTP2Up8UHJCSNJTEqbmk6rkJK81PSn-Jlxw7w26e_kn6ATyrqR-rz8qcQxpy1_8mK5w7YEy1koOQPHiBBujMNxn0Zy-W6jM_312MZ58LsKn39_su6PURM6NCfIT3tCd97DdUi69fqfDuZ9DV9-x0RgiSTBU8uVVqf-QZehvdz/w400-h300/Liliput.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">RIBERA ICART, Teresa</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">imatge i poema de la mateixa autora</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">dins <a href="https://estelsalesmans.blogspot.com/2023/02/jugant-amb-la-llum.html#comment-form">Sota la pamela</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Jugant amb la llum</span></span></div><p></p><p style="background-color: white;"></p><p style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">creo platges,</span></p><div class="separator" style="clear: both;"><p style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">creo cels.</span></p><p style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Autora de miratges,</span></p><p style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">surt el sol a Liliput.</span></p><p style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>Això de Liliput és perquè l'autora crea platges i cels, la immensitat, en la poesia, sempre tan petita. Una metàfora preciosa. També ho és "Autora de miratges", la poeta que introdueix la realitat falsa d'un poema, que en el fons és el més cert que tenim. Que juga amb la llum del sol, de la bellesa.</i></span></p></div><p> </p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-92116789454284863882022-11-04T18:45:00.006+01:002022-11-05T18:09:33.428+01:00Taroda. Haikus de les quatre estacions<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN5YZBBvHXZRJijCcM6xxlWk2JAkiFoC07OXtmhtp6pwfreCMs6IHDv_1Q88j6NNnhx9kAMKRPmh-O7kA9wRfKMqWOrtJjbdr4udpt3dDNvolHJpYCg4hB90uCONCtU5r8WG2zjQpKvRjBt0ZbmfoCKSl4W-ooIxGHp5_Eo7ZI1lz8VsoH1IZV40h4/s499/Taroda.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="317" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN5YZBBvHXZRJijCcM6xxlWk2JAkiFoC07OXtmhtp6pwfreCMs6IHDv_1Q88j6NNnhx9kAMKRPmh-O7kA9wRfKMqWOrtJjbdr4udpt3dDNvolHJpYCg4hB90uCONCtU5r8WG2zjQpKvRjBt0ZbmfoCKSl4W-ooIxGHp5_Eo7ZI1lz8VsoH1IZV40h4/s320/Taroda.jpg" width="203" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Com Vivaldi amb les quatre estacions. Cadascun d'aquests haikus, escrits amb la mètrica estricta de versos femenins, suggereix moltíssim l'estació de l'any que descriu, així com l'ambient en el seu poble estimat de Castella. E<span style="background-color: white; color: #222222;">ls seus haikus em semblen fets molt de manera japonesa, pel poc que en sé. I l'autor m'ha dit que </span><span style="background-color: white; color: #222222;">les il·lustracions de l'Inma Sancho també tenen la sensibilitat i la senzillesa de molts dibuixos japonesos. </span>M'ha arribat molt la cita del principi, "La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, n'apareix una altra d'insospitada", de Joan Brossa. </span><p></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Això es reflectiria en haikus com aquest: "Ha caigut l'arbre./ Hi ha quatre vells al poble./ Cap no fa llenya". Ningú no faria llenya de l'arbre, o bé cap d'aquests quatre vells no mor encara, la "realitat insospitada", el dir el que dius amb com ho dius. </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Això darrer també passaria en aquest haiku: "El sol en néixer/ alegrement desperta/ éssers i coses". El sol neix i desperta amb ell els "éssers" (les ànimes, abstractes), i les "coses" (la realitat tangible). El sol despertaria la inspiració de la veu poètica, en darrer terme.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Hi ha haikus deliciosos com aquest, que és de l'estació deliciosa de primavera: "En el paisatge,/ arç alb, florida blanca,/ de pau bandera". La paraula "alb" em fa pensar en Pedralbes (de "pedra blanca"). És "de pau bandera" a banda de pel color, per la pau que encomanen aquestes flors blanques. </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Un poema que seria una al·legoria: "El blat i l'ordi/ es gronxen amb la brisa/ i m'hipnotitzen". Com que els camps, que són com el terreny de la creativitat, es gronxen amb la brisa (la poesia), l'hipnotitzen en anar d'un cantó a l'altre.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Més metàfores: "Obre't poncella!/ Rosada o bé vermella,/ seràs rosella". Platònica o apassionada, seràs flor igualment.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Un altre poema del que es diu amb com es diu: "La calor intensa/ deixa desert el poble:/ som al migdia". Som al migdia, per tant la calor és intensa, i també som a l'estiu, el migdia de les estacions.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Dins la tardor aquest poema és molt ben trobat: "El sol es colga/ en l'horitzó quimèric./ M'embadaleixo". És quimèric l'horitzó perquè sempre s'albira i mai s'aconsegueix, he llegit alguna vegada. El sol que es colga també es faria pregar.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Hi ha un cas de poema on la mètrica ajuda al sentit: "L'esbarzer punxa,/ però són tan rebones/ les negres mores": si hagués posat "tan bones" no seguiria la mètrica, però a més a més, aquest èmfasi atribueix sentiment al poema.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Aquest és molt maco: "Camí de terra,/ estret i fi, on menes?/ Potser ets la vida...". Com que a la tardor el camí de la vida s'acaba, d'aquí la pregunta del haiku.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">També és molt colpidor "Semblen fantasmes/ els arbres que es belluguen/ sense cap fulla". I, jo que estimo tant Kandinsky, m'he emocionat amb "Tu, b/vell Moncayo,/ ets la muntanya blava/ de tot Taroda". La muntanya blava que seria de color blau per les connotacions, el color de la mar. En plena "meseta" castellana! És molt bona, per cert, aquesta llicència poètica de la b i la v alhora.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Es nota en aquest llibre que, tot i ser fet per a adults, l'ha escrit un autor d'obres per a infants, que es caracteritzarien pel llenguatge senzill que clarament els arriba més. No hi ha cap poema que no s'entengui, com no sigui per alguna paraula culta. L'ha escrit en català i l'hi han traduït uns amics al castellà, cosa ben difícil, en deferència al poble de Taroda, per cert. Una delícia de cap a peus.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">MARTÍ i BERTRAN, Pere <i>Taroda. Haikus de les quatre estacions</i>. Vilafranca de Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2020</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-884565735419767042022-07-16T17:21:00.001+02:002022-07-16T17:28:12.257+02:00Llibre de les cent tankes<p><span style="font-family: georgia;"> </span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">45. FUJIWARA
NO KORETADA (924-972) <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">En la follia
<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">d’amor sento
que moro; <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">ningú no
trobo <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">que en
aquest punt em digui: <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">«oh!, com et
compadeixo!»<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>Per molt que l'amor sigui una adicció i que sigui més sa de no estimar, tothom anhela d'estar enamorat. I si pot ser per sempre.</i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">48. MINAMOTO
NO SHIGEYUKI (s. x-xi) <o:p></o:p></span></span></p><span style="font-family: georgia;">
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Amb la
ventada <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">les ones a
la roca <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">baten i es
trenquen. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">I el meu cor
també es trenca <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">igualment
com les ones.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span style="font-size: medium;">Una comparació entre la passió que trenca el cor i les onades contra les roques, mogudes pel vent de la poesia.</span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></span></p></span><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">51. FUJIWARA
NO SANEKATA (s. x) <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">Com que em
resulta <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">difícil
poder dir-te <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">que jo
t’estimo, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">tot i la
seva ardència, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">el meu amor
ignores.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;"><i><br /></i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>Justament de tant com estimes a vegades aquest amor és ignorat, amagat rere la bellesa exterior.</i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">55. FUJIWARA
NO KINTŌ (966-1041) <o:p></o:p></span></span></p><span style="font-family: georgia;">
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Per més que
faci <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">temps que no
es sent la fressa <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">de la
cascada, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">la seva
anomenada <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">persisteix i
ressona.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><i style="font-size: 14pt;"><br /></i></p><p class="MsoNormal"><i><span style="font-size: medium;">Per molt que faci temps del passat, pot retornar en la poesia.</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="font-size: 14pt;"><br /></p></span><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">84. FUJIWARA
NO KIYOSUKE (1104-1177) <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">Si molt
vivia, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">¿enyoraré
—em pregunto— <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">d’avui els
dies? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">Ara estimo
les hores <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;">en què el
món doló’em dava.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>La felicitat i el dolor d'estimar van sempre acompanyats, per molt que es digui que l'amor no és fet per patir. Poden haver-te ferit, però t'han deixat un bon regust de boca.</i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i> </i></span></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">AA.VV.<i> Llibre de les cent tankes. </i>Mallorca: Lleonard Muntaner Editor, 2021</span></o:p></span></p><p></p><p></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-35969391484180693462022-02-26T16:20:00.000+01:002022-02-26T16:20:04.999+01:00Paul Valéry<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiq0yGYE8qVj2DySZfjVK0t9lbEIGwJA2H3BSEQmLqkk_6x4lIUQcq-7JBjtQPjhB-4sYhfjKR1YyRprVzXYyB1fDlTaWix3vfj9GXTkY2BRbGTSdyQmlLle4ikWDWONYIY1-PEn-dYv1wGszykkF8bQNXYQohOLd4q2aq9vJzHrxTDO1jxWXbgweiS=s1313" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="1313" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiq0yGYE8qVj2DySZfjVK0t9lbEIGwJA2H3BSEQmLqkk_6x4lIUQcq-7JBjtQPjhB-4sYhfjKR1YyRprVzXYyB1fDlTaWix3vfj9GXTkY2BRbGTSdyQmlLle4ikWDWONYIY1-PEn-dYv1wGszykkF8bQNXYQohOLd4q2aq9vJzHrxTDO1jxWXbgweiS=w400-h224" width="400" /></a></div><p>En aquest enllaç podeu veure la guia de lectura sobre Paul Valéry que vaig fer en ocasió dels 150 anys del seu naixement:</p><p>https://view.genial.ly/6145a8a82c6ff60ddba8cf19/guide-guia-paul-valery</p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-11913253417652882452022-01-15T19:58:00.000+01:002022-01-15T19:58:20.118+01:00Tanta set<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAqDxX762gRtHH-WGpz8o7wzHNncVgXvZr8OMPOcmddI-L8_RQzbYW9ealOZHMR0uLVI8HJ5HQKAiIwe_-O4G1RLQ2I1znwd9z1emXUzOYRTTb9upfCqYHHkr57oX7oAl49ElboICD7aVy-ZbchmsqIB_tjw-DpCftXZJdXuxPeeQRbkk6jd9XOEuZ=s1473" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1473" data-original-width="929" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAqDxX762gRtHH-WGpz8o7wzHNncVgXvZr8OMPOcmddI-L8_RQzbYW9ealOZHMR0uLVI8HJ5HQKAiIwe_-O4G1RLQ2I1znwd9z1emXUzOYRTTb9upfCqYHHkr57oX7oAl49ElboICD7aVy-ZbchmsqIB_tjw-DpCftXZJdXuxPeeQRbkk6jd9XOEuZ=s320" width="202" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Un poemari que m'ha arribat especialment en la primera part, escrita, segons sembla, durant el confinament per Covid de la primavera de 2020, amb un poema per dia i pàgina (el Gabriel ja ens té acostumats a aquesta exigència de constància en la seva obra). Aquesta part es titula "fulles/ fulls", citant les fulles dins la natura i els fulls on Salvans escriu la seva poesia, amb una il·lustració de diferents tipus de plantes, la millor primavera per als poemes.</span><p></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">"Quan/ un tingui enyor de l'altra/ ens quedarà Sant Martí/ Xic, plorant a la carena,/ llibres, roses i l'amor" (20). El Gabriel sempre és molt sentimental, i molt brillant en aquest sentiment. "T'estimo, en cada traç/ de ploma, en cada forma/ corbada on creix el mot,/ en cada ratlla de vers/ on el pensament pertorba/ l'assossec en què escric" (27). Es tractaria de la idea de metàfora com a "portar a través", aquesta forma corbada.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Un altre poema és un bon testimoni d'aquest confinament: "M'he despertat sense mirar/ el full del calendari ni l'hora del rellotge i tan se me'n dona" (29). També diu: "Camino amb la memòria", la d'abans del confinament on tot s'ha aturat. També és molt ben trobat: "AMOR/ do que als llibres poc s'hi aprèn" (39), perquè al capdavall això només s'aprèn a la vida. </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">El Gabriel Salvans fotògraf i poeta se'ns fa present amb "d'un reflex d'estel als teus ulls/ com un poema infinit/ al fons de la fotografia" (43). El millor poema d'aquesta part seria el darrer: "Són una quarantena de fulls/ entre fulles, el que hi ha aquí dins/ escrit per mi, lligat per tu,/ ves a saber per qui dictats/ des d'un infinit ignot, amor" (53).</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">De la segona i tercera part se'n pot destacar "Escric quan noto que se'n va el que penso" (79), i "la poesia deu ser: bufarnúvols,/ i desemboirar el blanc del paper" (81), i aquest "Què hi fa, que vagi per corriols/ erms, colls emboscats o carenes/ agrestes, si tinc el que estimo? (88), o sigui, la poesia. Una metapoesia per a la qual és feta <i>Tanta set </i>del títol d'aquest poemari.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">SALVANS, Gabriel <i>Tanta set</i>. Sant Hipòlit de Voltregà: Gatedicions, 2021 </span></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-54381818342619939322021-08-08T15:12:00.003+02:002021-08-08T15:13:29.175+02:00Un foc distint...<p> </p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Un foc
distint m’habita i esguardo fredament<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">la violenta
vida il·luminada entera...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">No puc
estimar més que en el son, solament,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">els seus
actes plaents que amb la llum es barregen.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Els meus
jorns, de nit, venen a tornar-me mirades,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">després del
primer temps del meu son malastruc;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">quan la
dissort mateixa en la negror s’escampa<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">tornen a mi
per viure’m i per donar-me ulls.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Que si llur
joia esclata, un eco que em desperta<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">no ha deixat
més que un mort en ma vida de carn,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">i el meu
riure aliè em suspèn a l’orella,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">com en
conquilla buida una remor de mar,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">el dubte
-sobre el caire d’una gran meravella,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">si és que
soc, si vaig ser, si estic dormint o en vetlla?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p><br /></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><o:p>VALÉRY, Paul (traducció de Josep A. Vidal)</o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><i>Heus aquí un
poema sobre el retorn del passat. És un foc distint, contingut, perquè el que
n’arriba sempre és poc. La veu poètica esguarda “fredament”, perquè és un foc
que era en l’inconscient fins ara, i no pot ser res més que fred. Estima encara
l’altra persona? En tot cas de nit, no de dia, amb el son, o sigui amb la
poesia, allò sempre menys racional. Recorda els seus “actes plaents” (en la
versió francesa “gracieux”, graciosos), “que amb la llum es barregen”, uns
records plens d’aquesta llum. Aquest “tornen a mi per viure’m i per donar-me
ulls”, perquè amb la nit reneix la lucidesa, com el “és quan dormo que hi veig
clar” de Foix, o bé els “savis dits de cec” d’Espriu.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><i>Tot plegat,
però, no és més “que un mort en ma riba de carn”, és un foc virtual. El qual és
“com en conquilla buida una remor de mar”, el que és una imatge fantàstica
sobre el retorn del passat, perquè l’antic amor retorna a l’orella com se
suposa que el brogit “de les onades de l’ampla mar”, que diria Forster, torna
en escoltar un cargol marí. Això: “el dubte -sobre el caire d’una gran
meravella”: el dubte de si veritablement s’ha estimat amb un amor tan gran com
el mar, un amor autèntic, que fa pensar “si és que soc, si vaig ser, si estic
dormint o en vetlla”: pot aquest antic amor ser més real que cap relació
actual, ser bell, sublim, en contrast amb el progrés al qual ens ha dut la
vida?<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><i>Tots els
escriptors escriuen sempre sobre el mateix, diuen, i en Valéry el mar és un
motiu constant, com amb El cementiri marí. Aquest poema, però, és
completament excepcional. Si és que es pot estimar de debò en aquesta vida,
aquest en seria un cas.</i></span></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-25625289238659065032021-06-21T15:17:00.002+02:002021-08-08T15:14:10.631+02:00Llampaies<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvOjQjLWAY3u8NyoytyCUQuZLFaFBWaZj8a9eM5m6h8KRQxSmQ4V1k596lPoPxAudmzEeMQn5b5i1TOyHdie6LWIL8PyGwk7XqFJ61L7cFVaD1QxyMfYHeC9SLI9tBhlxWA8PiKSZ7qU0/s640/Carme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvOjQjLWAY3u8NyoytyCUQuZLFaFBWaZj8a9eM5m6h8KRQxSmQ4V1k596lPoPxAudmzEeMQn5b5i1TOyHdie6LWIL8PyGwk7XqFJ61L7cFVaD1QxyMfYHeC9SLI9tBhlxWA8PiKSZ7qU0/s320/Carme.jpg" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;">Dels mil embats contra la solitud</span></div><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;">n'acaba vençuda, a cops, la llibertat.</span></div><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;">Seguir camins marcats sense excepció.</span></div><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;">Aïllar-nos massa per viure a la nostra manera.</span></div><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;">Trobar el sempre amagat camí del mig.</span></div><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;">Carme Rosanas dins <a href="http://carmerosanas2.blogspot.com/2021/06/llampaies.html">Col·lecció de moments</a></span></div><div style="background-color: white; font-family: Lora, serif; font-size: 16px;"><br /></div><div style="background-color: white;"><span style="font-family: georgia;"><i>Forster deia que el camí del mig es troba en moviment d’un costat a l’altre. Seria entre la tesi i l’antítesi, la síntesi.<br />Entre “Seguir camins marcats sense excepció, i “aïllar-nos massa per viure a la nostra manera”, rauria el terme mig.<br />Que lluitar contra la solitud fa perdre llibertat és una reflexió molt bona. De fet el trobo genial, aquest poema.</i></span></div>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-64554581496944265422021-05-03T20:10:00.003+02:002021-05-24T19:40:09.429+02:00Una bomba al jardí<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyL4kFI8Lg4QLem15ka9xCz2JygdbzFMabmFdvIO_VpRGtDscjaLnav51sup4_QKzuJejL1IDWfnCOLtFZkHlMuPQ5EP_GzoaiaZnI5IFybzFBe1VAS8tWUkH2UUVb_vAB5erXXzdjqJU/s1589/Una+bomba+al+jard%25C3%25AD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1189" data-original-width="1589" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyL4kFI8Lg4QLem15ka9xCz2JygdbzFMabmFdvIO_VpRGtDscjaLnav51sup4_QKzuJejL1IDWfnCOLtFZkHlMuPQ5EP_GzoaiaZnI5IFybzFBe1VAS8tWUkH2UUVb_vAB5erXXzdjqJU/s320/Una+bomba+al+jard%25C3%25AD.jpg" width="320" /></a></div><br /><br /><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><b>Plats blaus</b></span><br /></span><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Hi havia plats pintats blaus</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">a la lleixa de la cuina. "Veus?",</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">em deia la mare, "es van trencar</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">amb les bombes i els vaig enganxar."</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">"Casa nostra no la van tocar, les bombes,</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">però sí que van caure molt a prop,</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">crits, morts, ferits, tot tremolava,</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">les parets i el terra. Tu tenies dos anys".</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Jo tenia dos anys, però allò no ho recordo.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Ara ho penso, perquè quan escric</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">el cervell em retorna escenes velles</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">que no sabia, però es van desar </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">entre matèries viscoses, per sempre.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Veig ara, els plats pintats en blau,</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">porten un escut heràldic, i sí,</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">eren a la lleixa de la cuina, ja enganxats.</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia;">XIRINACS, Olga <i>Una bomba al jardí. </i></span><span style="font-family: georgia;">Barcelona: Stonberg</span><i style="font-family: georgia;">,</i><span style="font-family: georgia;"> 2021</span></p><p><br /></p><p><span style="font-size: medium;"><i>És curiós, aquest poema al·legòric, que parlaria dels records en l'inconscient que la poesia enganxa en els versos, encara que la veu poètica no hagués estat conscient de les bombes que van caure quan tenia dos anys, em fa pensar en l'obra pictòrica que surt a la coberta del llibre. De la qual l'editorial en regala el facsímil amb els primers exemplars venguts per Amazon. Aquests blaus del mar tan bells, en un quadre mig figuratiu, mig abstracte, com els de Cezanne, m'han captivat igual com ho fa aquest deliciós poema, alhora que colpidor, de l'Olga Xirinacs. També el quadre és fet a bocins. I l'escut heràldic que porten els plats fa pensar en una mena de successió en el poema del que va viure la seva mare, com ho representa un escut, que arrela al passat. Un poema sense pèrdua.</i></span></p><p><br /></p><p><br /></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-13791017420939385002021-04-19T18:56:00.000+02:002021-04-19T18:56:39.630+02:00Guardes, gelós...<p><br /></p><p><span style="background-color: white;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; color: #474b4e; font-family: georgia; font-size: large; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe4rCz9I0m-s0ZsPpgR7VvmLfeXyTqsX31Cinpf1YE_Hgb1yq-PJmJCtgakBd94wsc1SXnMFB-dpKDEe2J8UBUV6TuFk6E4cMuY1ThDX9l2tuRtHIEhZ9yr44r66NL253fR9s3v5yfOb4/s400/Aigua.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe4rCz9I0m-s0ZsPpgR7VvmLfeXyTqsX31Cinpf1YE_Hgb1yq-PJmJCtgakBd94wsc1SXnMFB-dpKDEe2J8UBUV6TuFk6E4cMuY1ThDX9l2tuRtHIEhZ9yr44r66NL253fR9s3v5yfOb4/s320/Aigua.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #474b4e; font-family: georgia;">Dins <a href="https://calpurni.blogspot.com/2021/04/guardes-gelos.html?showComment=1618753453520#c4045110745671998480">El cau de Calpurni</a></span></div><p></p><p><span style="background-color: white; color: #474b4e; font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="background-color: white; font-family: georgia; font-size: medium;">Guardes, gelós, al càntir de la vida,</span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">l’aigua secreta de la qual no beus,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">malgrat la set que saps que tant la vol.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Potser esperes el miracle que faci<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">de l’aigua un vi magnífic i et celebris,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">quan els teus somnis no siguin com fotos<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">dormint en un catàleg de viatges.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-size: medium;">CALLAU FORTUNA, Joan</span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-size: medium;"><i>Com l'hora blava. </i>Pagès editors, 2021</span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: georgia;"><span><i>Un poema segurament al voltant d'un amor impossible,</i></span><span style="font-style: italic;"> "</span><i>l’aigua secreta de la qual no beus,/malgrat la set que saps que tant la vol", tan amagat com desitjat. És guardat al "càntir de la vida", on ha entrat, però d'on no surt. "Potser esperes el miracle que faci/de l’aigua un vi magnífic", que l'altra persona et desitgi com tu a ella, "quan els teus somnis no siguin com fotos/ dormint en un catàleg de viatges": quan es facin realitat. "Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol": perquè el vi acostuma a millorar amb els anys, com esperes fer-ho tu. És un poema al qual no li sobra cap vers, el trobo pràcticament perfecte.</i></span></p><div><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-38192343406298882282021-04-10T17:49:00.000+02:002021-04-10T17:49:17.640+02:00Bicentenari del naixement de Baudelaire<p> </p><div style="width: 100%;"><div style="height: 0px; padding-bottom: 56.25%; padding-top: 0px; position: relative;"><iframe allowfullscreen="true" allownetworking="all" allowscriptaccess="always" frameborder="0" height="675" scrolling="yes" src="https://view.genial.ly/6044af63b965e10d64c70f74" style="height: 100%; left: 0; position: absolute; top: 0; width: 100%;" type="text/html" width="1200"></iframe> </div> </div>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-14762030161743793122021-03-28T14:12:00.002+02:002021-03-28T14:16:43.074+02:00Dia Mundial de la Poesia a Reus, 22 de març de 2021<div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-size: medium;">Sóc la darrera a sortir, tot i que després hi va haver un bis. Espero que us agradi!</span></div><div><br /></div><div><br /></div><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Y29tIgaWH5s" title="YouTube video player" width="560"></iframe>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-33707047287275825722020-12-24T14:57:00.002+01:002020-12-24T14:57:36.098+01:00<p><span style="font-size: medium;">Tens set, i beus, </span></p><p><span style="font-size: medium;">però és la mort, de fet, qui beu en tu:</span></p><p><span style="font-size: medium;">tu ets el seu bot, i ets el seu vi.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Tens gana, menges,</span></p><p><span style="font-size: medium;">i no és sinó la mort qui menja en tu:</span></p><p><span style="font-size: medium;">tu ets el seu plat, i la seva pitança.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Quan fas l'amor, també és la mort</span></p><p><span style="font-size: medium;">qui viu l'instant de goig,</span></p><p><span style="font-size: medium;">lluny de la seva eternitat estèril:</span></p><p><span style="font-size: medium;">tu ets el seu cor, ets el seu cos,</span></p><p><span style="font-size: medium;">la mort vesteix la teva pell.</span></p><p><span style="font-size: medium;">I, quan recordes qui vas ser temps ha,</span></p><p><span style="font-size: medium;">és sols la mort qui fa memòria.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;">La mort, però, no que no pot escriure.</span></p><p><span style="font-size: large;">LLAVINA MURGADAS, Jordi dins </span><i style="font-size: large;">Matí de la mort</i></p><p><i style="font-size: large;">La immortalitat a través de l'obra escrita no té res a veure amb "l'eternitat estèril" de la mort, aquesta pervivència és superior a qualsevol atavisme, a qualsevol determinisme. Amb el que escrius estàs superant la mort, t'estàs alliberant, encara que no et llegeixi ningú. La poesia és allò amb què la mort no comptava. Aquest poema no necessita gaires comentaris, perquè parla sol. És una defensa a ultrança de l'escriptura per sobre de tot.</i></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-23154289006486589782020-09-06T16:47:00.003+02:002020-09-13T17:56:13.190+02:00<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdxkBEwXskGZAoS_Wivl20xcaxoHr5l0Pho7hCCgxu25L2_5tkU2XXPhjoHXjC5iDrm60UE0Ck3FMMBzhBD-HdTSKmusgQHvUg0bNpB6npc_hzOsgYcTc80KFgU-jrO0Y0TKzvQCXl3xo/s2048/Enfilant.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1706" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdxkBEwXskGZAoS_Wivl20xcaxoHr5l0Pho7hCCgxu25L2_5tkU2XXPhjoHXjC5iDrm60UE0Ck3FMMBzhBD-HdTSKmusgQHvUg0bNpB6npc_hzOsgYcTc80KFgU-jrO0Y0TKzvQCXl3xo/s320/Enfilant.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Dins <a href="https://enfilantfinestres.blogspot.com/2020/08/boira.html">Enfilant finestres</a></div><br /><span style="font-size: medium;">Hauria de recordar qui sóc</span><p></p><p><span style="font-size: medium;">per escriure'm.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;">Hauria de descolgar</span></p><p><span style="font-size: medium;">entre les rels i la terra</span></p><p><span style="font-size: medium;">la paraula que germina,</span></p><p><span style="font-size: medium;">trèmulament invisible.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;">Tornar a la innocència</span></p><p><span style="font-size: medium;">que habita el món dels dorments.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Tornar a ser allò que era</span></p><p><span style="font-size: medium;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> abans de néixer.</span><br /></span></p><p><span><span style="font-size: medium;">Tornar,</span></span></p><p><span><span style="font-size: medium;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> donar fe del meu despertar.</span><br /></span></span></p><p><span><span><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></span></p><p><span><span style="font-size: medium;">SÁEZ, Empar, <i>Quatre arbres</i></span></span></p><p><span><span><span style="font-size: medium;">Viena Edicions, 2016</span></span></span></p><p><br /></p><p><i><span style="font-size: medium;">Per fer poesia t'has de conèixer tu mateixa, has de recordar la teva infantesa, "entre les rels i la terra", entre els limbs i la vida, "la paraula que germina", la que pot arribar al lector. "Tornar a la innocència/ que habita el món dels dorments", perquè la poesia et redimeix, i s'identifica amb el dormir. Aquest "donar fe del meu despertar" és el que fas quan escrius. També crec que l'"abans de néixer", i el despertar, són els únics moments en què la vida val la pena.</span></i></p>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-63019548312435233792020-06-14T14:01:00.003+02:002020-09-13T17:57:02.081+02:00Nadir<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPsvZEVvHUDg2Z0joRtbMEaZtkb9rnmkt9mCGXhQfJ-vLX62_tIxlzlseuXcfasFQ5koG4XLryVYkKSNCgnSPzQyUT9HtiojFrquTcaDnB8LqVcSjS5Aid6VzrLyF4AacTcxJT0NqO8aA/s400/Vincent_Willem_van_Gogh_128.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="320" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPsvZEVvHUDg2Z0joRtbMEaZtkb9rnmkt9mCGXhQfJ-vLX62_tIxlzlseuXcfasFQ5koG4XLryVYkKSNCgnSPzQyUT9HtiojFrquTcaDnB8LqVcSjS5Aid6VzrLyF4AacTcxJT0NqO8aA/s320/Vincent_Willem_van_Gogh_128.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>Pintor del cel i les estrelles,<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">Van Gogh va escriure al seu germà:<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">«És meu, en certa forma,<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">el gira-sol».<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">Miro el cel i els meus versos:<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">els reconec i sempre<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">se m’escapen.<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">Vull dir que no tinc res,<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">em tenen, si de cas.<o:p></o:p></font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">En certa forma jo sóc seu.</font></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">Dels gira-sols.</font></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">SUBIRANA, Jaume</font></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">dins <i>La hac</i></font></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="georgia" size="4">Edicions 62, 2020</font></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="times" size="4"><br /></font></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="text-align: left;"><font face="georgia" size="4"><i>En darrer terme, el poema no l'entén ni el seu autor. Un poema que es gira cap al poeta, que parla amb ell mateix. Nadir, el contrari del zenit, com el poeta es troba entre el punt més alt i el punt més baix, a l'hora de crear.</i></font></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px; text-align: justify;"><span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><font face="times" size="4"><br /></font></span></span></div>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-13072128709642388412020-06-06T15:01:00.001+02:002020-09-13T17:57:27.166+02:00ROSES a la terra i al vent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPEw_lPRqJq-Rx2AMNDmtJPolNrVwhQw2vai2HZMBn8unLHjH-4nlv9xsObgKaABuDj7PkqkiuUOct6ZgnNrPWNcpiURKNuNesYO__pFHYR1C_HmwnzVbXnUhXfQwLNaE5fYQZ3A-u-2A/s1600/VanGogh-starry_night.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1278" data-original-width="1600" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPEw_lPRqJq-Rx2AMNDmtJPolNrVwhQw2vai2HZMBn8unLHjH-4nlv9xsObgKaABuDj7PkqkiuUOct6ZgnNrPWNcpiURKNuNesYO__pFHYR1C_HmwnzVbXnUhXfQwLNaE5fYQZ3A-u-2A/s320/VanGogh-starry_night.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
No tenim llast.<br />
Som ingràvides.<br />
L'art ens transforma<br />
i aviva el sentit de llibertat.<br />
Espurneja vibrant<br />
el nostre cos dansant<br />
a l'envit del vent,<br />
amb la dansa de la vida<br />
que ens arrela al terra,<br />
com la rosa de pedra<br />
cisellada per l'artista.<br />
No tenim por.<br />
Som estels rutilants<br />
que el riu enmiralla,<br />
a la ciutat de la boira,<br />
o del cel ardent, els pardals<br />
i les cigonyes.<br />
La dansa ens transforma<br />
en mil braços oberts.<br />
Brolla cap enfora<br />
l'exèrcit de pors<br />
que ens tenallava.<br />
Fora les crosses<br />
incrustades a l'ànima.<br />
No tenim por, de la por que es sembra.<br />
L'art ens transforma.<br />
Som estels titil·lants<br />
de la Via Làctia<br />
i arrels a la terra<br />
creixent cap endins<br />
com arbres profunds.<br />
L'art ens transforma.<br />
<br />
FABREGAT, Rosa<br />
<br />
<i>La rosa com a símbol de l'enamorament, que és com florir, i encara més en ella, la reina de les flors. Aquesta passió no té cap rèmora, "són ingràvides", les roses, perquè per sobre de tot són immaterials. "L'art ens transforma", perquè la poesia recull i potencia l'efecte de les roses, és la segona residència de l'amor, he llegit alguna vegada. Però alhora l'art pot fer arrelar al terra aquesta rosa, en les paraules que són una cosa concreta, en les escultures fetes de pedra. El títol de "ROSES a la terra i al vent" resumiria aquest poema. I el nom de la poeta també hi seria lligat. </i><br />
<i><br /></i>
<i>"Som estels titil·lants (...)/ i arrels a la terra" em recorda la nit estelada de Van Gogh, amb els xiprers que s'eleven com flames al cel per tornar a la terra a través dels núvols. L'art transforma el sentiment, l'emoció, en una cosa semblant a una metàfora, que diu sense dir del tot. "Dir molt en un mig dir seria mon afany", que deia Carner.</i>Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-89394088008369334532020-04-18T19:37:00.002+02:002020-09-13T18:02:52.068+02:00Rauxa<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Deu ser que el veritable amor</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">només admet el temps verbal<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">del futur condicionat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fins i tot les fulles de pi<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">moren, i s’assequen els rius,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">sentim el que no hem viscut.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ni la ira horrible dels déus<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">s’eternitza més que un llampuc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’amor és com la pols i el llot<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i les crostes de terra seca<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que ha empedreït l’hivern ventós,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">on s’estanca l’aigua salvatge.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Avui, com que no sents dolor<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i et veus les ales generoses,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">prometràs un amor per sempre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Demà, però, ¿qui en sap del cos</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i de la ment la rauxa estulta?</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #474b4e; font-size: 13px; line-height: 19.5px;">
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">BORRELL FIGUERA, Josep</span></span></span><br />
<div style="color: black; font-size: medium;">
<span style="color: #474b4e; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 13px;">dins </span><i style="color: #474b4e; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 13px;">Desmesura d'amor </i></div>
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 19.5px;">
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Pagès editors, 2020</span></span></span></div>
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></span>
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Tots els amors són el gran amor, "promet i promet tant cada represa" deia Joan Oliver. Es troben en el futur condicional, no en el present, o alhora potser en el present, però no més enllà. La rauxa és el primer que es perd, que no dura, poc més que un llamp. És estulta, perquè només poden ser feliços els idiotes. Els arbres de fulla perenne també moren, i els rius s'assequen, l'amor queda en un estancament "de l'aigua salvatge". </i></span></span></span><br />
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span></span></span>
<span style="line-height: 19.5px;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Però alguna cosa queda... i torna a vegades, per sort. Sempre recordo la meva professora de poesia anglesa afirmant que "love lasts forever". Hi vull creure.</i></span></span></span></div>
Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-24746268970843115132020-04-01T11:50:00.002+02:002020-09-13T18:03:17.539+02:00Amb la veu als ulls<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; padding: 0px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">emmudeixen els ulls<br style="box-sizing: inherit;" />vora la fulla més tendra</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; padding: 0px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">quin so tindria la mirada<br style="box-sizing: inherit;" />si no existís la primavera?</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; padding: 0px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">la veu n’és, tan sols,<br style="box-sizing: inherit;" />el simulacre.</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; padding: 0px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Gerard Sala</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; padding: 0px;">
<i>La veu poètica emmudiria els ulls, quan fa poesia, per allò que "l'essencial és invisible als ulls", davant la natura més tendra, la del mes d'abril. Per altra banda, la mirada sense la primavera no sonaria, no trascendiria, per tota la bellesa inherent a ella. La veu del poeta tansols és un simulacre de la primavera, mai li arribarà a la sola, però sovint és l'únic que tenim, que conservem de la felicitat dins la vida. Vista i escriptura van unides en el títol, "Amb la veu als ulls": "L'amor neix als ulls i els ulls el xerren", diu el refrany.</i></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; padding: 0px;">
<i>Un poema breu, condensadíssim, que no té pèrdua.</i></div>
Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-84976381883811349552020-03-19T11:27:00.001+01:002020-09-13T18:03:39.863+02:00Exercicis preparatoris per a un miracle<span style="background-color: white;"><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: white;"><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Davant el solar buit</span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">esperar amb els ulls tancats<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">fins que la vella casa<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">torne a ser-hi i a estar oberta<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Mirar el rellotge aturat<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">tot el temps que calga<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">fins que la busca dels segons<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">torne a moure's<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Pensar en tu<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">fins que l'amor<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">a tu novament<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">puga ser feliç <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ressuscitar<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">els morts <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">serà llavors </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span lang="CA"><span style="color: #4c1130; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">molt fàcil</span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA"><span style="color: #4c1130;"><br /></span></span></span>
</span><br />
<div style="background-color: white; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="color: #20124d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Erich Fried</span></span></div>
<div style="background-color: white; text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="text-align: justify;">[Traducció de Gustau Muñoz i Marc Granell</span><span style="text-align: justify;">]</span></span><br />
<div style="color: #474b4e; font-family: "trebuchet ms", trebuchet, sans-serif;">
<span style="color: #783f04; font-family: "trebuchet ms"; font-weight: bold; text-align: justify;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; text-align: justify;"><i>Vaig llegir a </i>L'edat de la innocència<i>, de Edith Wharton, com el protagonista no volia tornar a veure la dona de la qual havia estat enamorat, per no perdre'n la imatge idealitzada que en tenia. És un risc, de recuperar un amor perdut, com és un risc que qualsevol amor es faci realitat. Però a vegades aquell excés de sentiment ens porta a "esperar amb els ulls tancats", a "pensar en l'altra persona "fins que l'amor/ a tu novament/ puga ser feliç". </i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; text-align: justify;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; text-align: justify;"><i>És molt senzill, aquest poema, fet d'una metàfora estesa, una al·legoria. Però de "ressuscitar els morts" crec que, al capdavall, només es pot fer en la poesia. El miracle més gran de tots, perquè la poesia val la pena de veritat, i no minva mai la seva capacitat d'enamorar-nos.</i></span></div>
Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-20002106077028023892020-02-02T20:03:00.003+01:002020-09-13T18:04:26.403+02:00Natura<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsMIx8Uw3vPKQ1CGdtE8PN5vtlVHvayUUpRPRzo1TpwJxOcwHC-Z6rFdtKKMA1eRbun3oIukilOOgd0Ww4C4ddsego7Zm4WSRKZp7qk7egylThd0KdLRr90AGxv_kOfUGjycP3rm_w8tk/s1600/Natura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="739" data-original-width="510" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsMIx8Uw3vPKQ1CGdtE8PN5vtlVHvayUUpRPRzo1TpwJxOcwHC-Z6rFdtKKMA1eRbun3oIukilOOgd0Ww4C4ddsego7Zm4WSRKZp7qk7egylThd0KdLRr90AGxv_kOfUGjycP3rm_w8tk/s320/Natura.jpg" width="220" /></a></div>
<br />
El títol d'aquest poemari és una bona síntesi del que l'ull poètic va explicant en els poemes, "natura" com a metonímia de la vida en general, la vida d'una poeta que ha arribat als vuitanta i encara somnia en el paradís perdut de la infantesa. Natura també és allò que l'Olga sempre ha defensat, en contra de l'acció de l'home.<br />
<br />
<i>Amor undique floret</i>, es titula el tercer poema, "Els amors arreu floreixen" n'és la traducció. L'edat no és una rèmora per continuar estimant. Aquells "paradisos perduts que ara esperem de nou", com en la traducció al català de <i>Le meteque</i> de Georges Moustaki, que canta Marina Rossell, es diu: "i com voldria perdre-m'hi,/ i enamorar-m'hi com ahir/, abans no se m'acluquin els ulls".<br />
<br />
En la sèrie de poemes del "Monòleg de la poeta malalta" diu: "Sé que ningú em prendrà per una icona/ de cos de dona que sofreix": malgrat la duresa de la seva malaltia, els seus poemes són lírics, amables. "El dia es cansa del dia,/ jo no em canso de la tarda": això és saber anar endavant; "no hi ha desig ni nostàlgia", això és saber viure el present.<br />
<br />
"Aquí, als afores" -del paradís- "he trobat algú que estima:/ ¿qui estima primer i què vol dir estimar?": això em fa pensar en qui és primer, l'ou o la gallina. Hom només sap que estima i és estimat, i amb això n'hi ha prou. Amb "la gent dels defores, on vivim" se situa ella mateixa més enllà del paradís de la infantesa, però no gaire lluny, tansols a la perifèria. "El paradís és buit des que en van marxar els homes", aquell lloc idíl·lic que els homes amb la seva maldat han extingit, que el fet de créixer esborra de les nostres vides.<br />
<br />
Una referència a Papasseit, segurament: "i ara, estirada al llit, no enyoraré demà,/ a l'inrevés d'aquell poeta que guardava fusta al moll", dins <i>Monòleg de la núvia que fuig (1)</i>. Els motius reverberen entre ells: "Darrere hi ha un naufragi. I davant... ¿qui ho sabria?", també: "¿on és la nena que jo era?, i "Encara hi pensava, en aquella nena antiga; la portava dins, no se n'havia perdut res". Reencarnació i memòria d'abans de néixer, un tema que ja trobem en la seva novel·la <i>Reencarnacions miserables</i>.<br />
<br />
També trobem una sèrie de poemes al voltant de composicions musicals, que escolta en un concert, de la mateixa manera com molts clàssics de la literatura tenen una música clàssica associada. "Només tu, pare Bach, vas escriure el temor i la glòria", un possible reflex dels seus temors i glòria personals. La veu poètica diu que "t'interpreto jo també amb paraules", el lirisme de la poesia sobre el lirisme de la música.<br />
<br />
Una altra referència literària: "el príncep de Salina/ vessarà una llàgrima sola": em recorda l'escena dins la pel·lícula <i>El gatopardo</i> en què aquest príncep de Salina es mira al mirall conscient de la seva vellesa. El poema on surt aquesta cita, dins la sèrie del concert barroc a la catedral, acaba amb "quan la pluja es barreja amb el plor", que per a mi seria quan el fons del poema s'entremescla amb la forma, quan el que dius lliga amb com ho dius.<br />
<br />
Un exemple d'això darrer es podria trobar en els jocs de paraules dins <i>Morats i demorats</i>, un poema que acaba així: "ara demoro tristeses" -les deixa per més tard-, "de móres" -la vida- "contra el morat" -la mort.<br />
<br />
Cap al final, dins el poema <i>Contemplació de l'avet</i>, diu que "L'avet és carícia manyaga,/ torre, catedral, cabana". Penso que aquest arbre que sobresurt tant seria com la poeta o almenys com la seva poesia, amb la seva torre de vori, que ha crescut tant amb els anys, que domina tan bé. I que continuem llegint amb goig.<br />
<br />
XIRINACS, Olga <i>Natura</i>. Tarragona: Ganzell, 2019Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.com10