UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 26 de febrer del 2012

L'he ben copsada,
i per fugir m'hi agafo:
l'heura, la vida.

Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012

Per fugir de la vida que hem copsat com un element negatiu, cal primer que ens hi agafem, com l'heura que s'enfila cap a la superfície de la paret agafant-s'hi primer. Cal arrelar-se per florir.

12 comentaris:

Joana ha dit...

Sense arrels, dificilment podrem sobreviere en aques mar d'heura que s'enfila sempre cap el cim.

Molt bonic, Helena

Joana ha dit...

Sense arrels, dificilment podrem sobreviere en aques mar d'heura que s'enfila sempre cap el cim.

Molt bonic, Helena

Helena Bonals ha dit...

Té molta altura aquest poema! Com els Cingles de lluna que és el títol del poemari. Karsten és el pseudònim d'un poeta que tu i jo coneixem...

Elfreelang ha dit...

cal arrelar-se per florir...no sé si m'han arribat encara més aquestes sàvies paraules que el mateix haiku ...bon diumenge poètic!

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang: gràcies, però el poema és insuperable!

Jordi Dorca ha dit...

Em sembla que hi torno a veure doble.

Helena Bonals ha dit...

Jordi:
No hi veus doble, és un poema que ha de donar per altres molt bones interpretacions.

M'agrada molt aquest Karsten, el poc que n'he llegit i començat a interpretar. Espero estar a l'altura de tots o quasi tots els seus haikus!

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Helena.

cantireta ha dit...

És maco, Helena. És profund.

Helena Bonals ha dit...

cantireta: mentre sigui mínimament al seu nivell em conformo.

El porquet ha dit...

Sembla contradictori que per a fugir d'una cosa t'hi hagis d'arrelar. Però bé, la vida és plena de contradiccions!

Helena Bonals ha dit...

Porquet: les paradoxes fan poesia sovint.