UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 24 de setembre de 2012

Paraules


Hi ha paraules que fan pessigolles

quan es xiuxiuegen.

Hi ha paraules lleugeres, que volen.

Bombolles de lletres.

Altres són molt dolces, com de xocolata

fonent-se a la llengua.

En trobem d'estranyes,

perquè son vingudes d'alguna altra terra.

Se'n diuen de foc, que encenen passions:

Paraules que cremen...

N'hi ha de presumides, i de llamineres,

n'hi ha saberudes. També de dolentes...

Si n'hi ha de paraules!

Per amar i ofendre.

Paraules que abracen o que bufetegen.

Paraules per tot...

Però hi ha silencis que t'ho diuen tot

sense dir cap lletra.

Sense dir cap mot t'aturen el pols

i la sang et gelen.


BOSCH, Glòria


Les paraules sempre fan pessigolles si es xiuxiuegen, i sobretot si són d'amor. Hi ha paraules que volen, com "poesia". Que són com bombolles etèries. Que es fonen com la xocolata, el gel, els poemes. Que poden ser incomprensibles. Que fan que t'estimin, que estimis, "paraules que cremen", cosa que no tothom sap aconseguir. N'hi ha que poden fer mal. Però a banda del que es diu, hi ha els silencis més explícits que qualsevol paraula. Els dels espais en blanc que deixa la poesia, simbòlicament i físicament. Els silencis que et deixen gelat, els dels que callen per no ferir també. Paraules i silenci, cal saber-les combinar.


9 comentaris:

novesflors ha dit...

De vegades els silencis parlen ben fort, criden i tot.

Helena Bonals ha dit...

Sí, criden i eixorden i tot. Són molt el·loquents.

Joana Navarro ha dit...

Hi ha silencis que et bressolen quan dorms i altres que t'ofeguen quan no saps despertar la múaica que portes dintre, però quan caminant sobre el verd, recorres els dubtes i intentes compaginar els tons de la natura amb els de la pròpia pau interior, aleshores, el necessites com l'aire que respires.
Molt bonic el poema de Glòria i fantàstica la teua lectura.
B7s

Helena Bonals ha dit...

Joana, la teva relectura encara és millor!

Joana Navarro ha dit...

Que no, Helena, que jo sols estava fent una reflexió sense més. Aquest poema m'ha servit per a fer-ne un altre sobre el sigil. L'he penjat al blog!

Dafne ha dit...

M'ha agradat molt el poema, amb el vostre permís, me l'emportaré per treballar-lo a classe!!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Oh, quina il·lusió, Helena!
M'ha fet molta emoció veure aquí la poesia que et vaig fer arribar.
Has fet una interpretació magistral del poema, com sempre acostumes.
Gràcies. Glòria

Roser ha dit...

Els silèncis i els espais en blanc combinat amb les paraules formen un poema.

Helena Bonals ha dit...

Sí Roser, tècnicament i artísticament és així!

Benvinguda.