He llegit alguna vegada que voler ser el que tu ets és imprescindible per ser feliç. Si ho veus tot negre, però el negre és el color que més t'agrada, ho tens tot per sentir alegria, de la mateixa manera com El llibre del desassossec podia ser positiu per al seu autor, Pessoa.

A la capsa

La bellesa l’he trobat dins un armari,

en una capsa de sabates sense sabates, descalça,

plena només de bellesa, a punt per sortir,

prô aquí si que m’ ha demanat uns mitjons,

la confonen, no l’ entenen, ui,

es veu que hi ha gent que s’ horroritza.

griFOLL dins GRIFOLL MUSEUM

La bellesa continguda en una obra d'art se sol embolcallar amb la forma per no ferir la sensibilitat del lector o espectador, moltes vegades. Cal dir les coses sense dir-les, amb l'abstracció, les imatges. En una dictadura, amb la censura, va molt bé aquesta manera indirecta de dir les coses. A vegades l'ambigüitat supera la manera directa de dir les coses, però d'altres és millor de ser planer, si és que hi estan preparats.

El poeta

Que ell veu coses? Jo escric.
Que jo escric? Ell veu coses.

GRIFOLL, dins Poètica Crapulística

El contemplador i el que fa. El primer, aquell que no pot suplantar la glòria de l'artista, però que pot veure'l, que deia Forster. O, per altra banda, l'artista que crea encara que sigui en la seva torre de vori, encara que ningú no arribi a veure o a entendre el que ha fet. S'allibera, com deia un poema que he llegit alguna vegada. Tot això que jo escric, apart de ser farcit de referències, no pot substituir la força d'aquest poema.