UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 22 de febrer del 2014

Han tornat els moments d'estima punyent.
De paraules fàcils i somriures gràcils.
De moviments estudiats.
Ara mires tot amb ulls de nen
i canvies els noms a les coses
per adjectius impossibles.
Cada segon és un any.
Cada instant esdevé mític.
Barrant el pas a la tristor.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls

Amb els versos torna l'"estima punyent", reviu l'amor. Amb una forma aparentment intrascendent, i pensada alhora, el poeta ho mira tot com en la infantesa, transformant el record en "adjectius impossibles", en construccions sintàctiques agosarades. Cada segon del poema és proporcional a un any de vida, cada instant pot ser llegit de moltes maneres, com un mite. Aquest poema prova d'alleugerir la tristor, la melangia del record del passat, tot i que aquesta és intrínseca en la poesia. 

diumenge, 16 de febrer del 2014

Miralls


Allà on només els moviments són present,
on les mirades blanques es troben
atemorint-se i es posen a lloc.....
Allà voldria anar jo.

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.

ABELLANEDA i FERNÁNDEZ, Joan
dins A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)

Allà on només és present, estàtic, el que no es manté precisament immòbil, on les mirades innocents tenen vergonya, allà és on el poeta s'identifica. Allà on no hi ha cap costat fosc, on es pot abastar tot amb la intel·ligència, on només accedeix la màgia, la poesia; poesia que és el que hi ha a l'altre costat del mirall, del poema. En definitiva, la veu poètica voldria que la vida fos com els versos.

dissabte, 8 de febrer del 2014

Poeta i mussol, piulades al vol VIII


La senda que de la muntanya porta al riu
esvaneix la que del riu porta a la muntanya.
Caldrà seguir el riu o no perdre de vista la muntanya.

L'aigua no corre mai cap amunt. Als que sempre van a contracorrent els cal no oblidar que una pujada no és com una baixada, i que no s'ha de seguir el ramat sempre. Si no es perden de vista els ideals potser s'aconseguiran.



 Veig un túnel al final de la llum.

Totes les fites de la vida desemboquen en la decadència i mort finals. Raó de més per lluitar per la glòria.

  
Hi ha mirades com miralls
que ressonen com campanes.


Els ulls són mirall de l'interior d'una persona, que ressona en la seva testa, la seva part més elevada, com en la torre d'un campanar.


S’allunya si m’hi acoste.
Si m’allunye s’hi acosta.
I si travesse el mirall
quede travessat pel mirall.
Infinita, la imatge llambreja
a dins.


Si desitges algú, ets rebutjat. Si el rebutges et desitja. És així la naturalesa. Alhora, si trascendeixes, ets trascendit, el seduït és seductor, duen.


No fabriqueu la clau
abans que la porta.
Potser no cal porta.


No cal pre-ocupar-se, a la vida, cal ser feliç i despreocupat sempre.

  
La puresa no és en la innocència
sinó en l’enteresa que encara guardem.
[ Solament seràs estimat on se't vegi dèbil
sense que això provoqui la força
 >;
Theodor W. Adorno ]


Només és digne de l'amor qui no creu ser-ho, deia Oscar Wilde.
Pots haver perdut la virginitat, i ser una gran persona encara. 

diumenge, 2 de febrer del 2014

Poema amb data (LXVI) 16.01.1991 A sumer

Haver escrit bellesa, goig,
bellesa i goig: sentit.
Haver escrit, amb cura,
aquesta breu paraula: dignitat.
Haver escrit això.
I encara més, pensar-hi,
com si fóra, de sobte, una primera volta.
Com diuen que vol dir el mot revelació.
Haver escrit, pensat, cregut, sentit.
Després poder dormir, mirar els noticiaris
i beure una cervesa, parlar amb els amics
del regiment del món, de les actualitats.

SÒRIA, Enric Compàs d'espera dins El cau de Calpurni

En comptes de "primum manducare, deinde philosophari", la veu poètica posa per davant fer poemes per poder viure, i escriure "bellesa i goig: sentit", tot el que proporciona la poesia, més la dignitat que proporciona la revelació de l'obra en l'inconscient, així com el pensar, fer voltes en aquesta primera idea. Només aleshores el poeta pot baixar de la torre de vori i prendre contacte amb el món real.