Darrere de cada carena
hi ha una plana nova infinita
puntejada del verd aspre dels matolls
per on corren els ramats de gaseles.
Hi ha una bellesa de la monotonia.

Paisatge a Damaraland


VILLATORO, Vicenç. L'espai immens. Quaderns de Namíbia


La monotonia, com allò clàssic, que no presenta contrast, que fins i tot és avorrit, com el paisatge del desert, de "l'espai immens" del títol, també pot ser bella. La buidor del que és buit, la buidor del que és ple, al capdavall.

El vent empeny onades de sorra
per damunt de la carretera entre les dunes.
Mentre passin els cotxes,
l'asfalt continuarà net.
Només hi quallarà la sorra
si no hi passa ningú.
Però no cal patir:
les dunes tenen més paciència
que nosaltres.

Carretera a Swakopmund

VILLATORO, Vicenç. L'espai immens. Quaderns de namíbia

Poema al·legòric, de metàfora extesa, en el que la sorra seria com l'art, que perviu per sobre de la nostra vida, per sobre del progrés i la nostra impaciència (ars longa, vita brevis). Si no hi passa ningú, per la carretera, la sorra de les dunes hi pot quallar, de la mateixa manera que la solitud després de l'experiència fa quallar l'amor i l'art en l'inconscient. Però a la llarga la sorra dels somnis predominarà.

Set aforismes de viatge

Un viatge d'anada i tornada no és un viatge; és una excursió.

A les persones, al revés que en els taxis, "lliure" és el contrari de "disponible".

L'amor és la modalitat més estesa del xantatge.

No hi ha res que es pugui esborrar mai. Tot el que és, és per sempre.

La compassió del vencedor multiplica la humiliació de la derrota.

Era millor quan hi havia molts déus. Els uns ens protegien dels altres.

La maldat és natural i simple. Per fer el bé, cal haver-hi pensat una estona.

VILLATORO, Vicenç, també amb Joan Barril. L'espai immens. Quaderns de Namíbia


Un viatge només inclou l'anada, no la tornada, a vegades no es vol tornar pas.

Una persona "lliure" ho és perquè no té parella, i no en vol tenir, per tant no és "disponible".

El xantatge emocional és molt extès en l'amor, les dones volen una cosa, els homes una altra.

"Tot el que és, és per sempre", sobretot el que diem a internet.

La compassió, com els elogis, solen ser mesquins.

El déu dels jueus i el dels cristians, haurien de tenir un contrast com passava quan hi havia molts déus.

"La maldat és natural i simple", la bondat és com la veritat, no té gens de pura ni simple, que deia Wilde. A vegades allò artificial, que costa, val més que el natural.