UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 25 de gener del 2015

El rastre blau de les formigues (IV) de Ponç Pons


Més que posseir-ho, poder i saber-ho gaudir.

Del tenir al ser, que deia Fromm.


Com una plaga, la gent no parla pel mòbil, sinó amb el mòbil.

La gent, també, no frueix de la gent sinó amb la gent.


Aprendre a escriure mirant pintura, aprendre a pintar llegint.

Interpretar un quadre és una bona manera d'exercitar-se en l'escriptura. Il·lustrar un text és el mateix en sentit contrari.


En poesia no és bo qui més sent, sinó qui millor ho expressa i més fa sentir.

El sentiment viscut directament no genera bona poesia. És la forma posterior la que ho fa.


Defectes que, per contrast, accentuen les virtuts.

Trobar-te amb una mala persona et fa apreciar la que no ho és.


Grans autors que ens influencien sense ni haver-los llegit.

Sense pràcticament haver llegit Goethe, la seva biografia et pot fer vibrar.


Esperar la inspiració com si fos el metro o l'autobús.

Qui escriu això més d'un cop ha agafat la ploma i no l'ha deixat fins que no li ha arribat la vena.


Confonen profunditat amb seriositat i cauen dins l'avorriment.

Tots els estils menys l'avorrit, diuen.


Vell amic català.
-T'aguantes molt bé -m'ha dit-. ¿Que fas res especial?
-Gimnàstica cultural.

La gimnàstica cultural et pot fer més noble i innocent, i això et fa semblar més jove.


Dies sense ningú. Vent al cervell.

Els dies de soledat netegen el cap de cabòries.


Amb els seus intel·ligents diaris, Valéry fa certa aquella dita dels pagesos menorquins: "Qui s'aixeca primer, pixa allà on vol".

El primer poeta que diu una cosa pren la novetat als altres.


No hi ha hagut cap decepció, fracàs, desengany, misèria, tribulació que no hagi superat llegint, escrivint o passejant pel camp. La depressió és un clot que jo reblesc amb versos i lectures.

Milena Jesenska, nòvia de Kafka, deia el mateix de caminar pel camp.


El millor paisatge per escriure sempre és l'interior.

El que va de dins cap a fora és el que genera art.


Més que la seva obra, admiren la seva fama.

Qui escriu això ja coneix qui no llegeix el seu bloc però té gelos de l'èxit dels seus recitals.


dissabte, 17 de gener del 2015

Banús


de quants espills s'ha de desfer un home
per mostrar la bellesa del cristall?

de quantes pells haurà de prescindir
per assolir la nuesa de l'ànima?

quanta pedra, terra endins, cal picar
perquè en brolle la veta d'or més pur?

no hi ha dits per mesurar l'infinit,
ni hi ha nombres per comptar l'impossible.

l'home és un ésser opac per natura.

BARBERÀ, Elies Equilibrista


La fusta del banús, "de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria", serveix a la veu poètica per parlar del misteri d'opacitat que és qualsevol persona, i més un poeta. Mai serà prou transparent, ni el seu or serà fàcilment accessible. D'això es tracta. El que res no costa res no val.

dilluns, 12 de gener del 2015

El rastre blau de les formigues (III) de Ponç Pons



Frases que són fils d'alta tensió on descansen a l'aguait els xoriguers.

Frases que enrampen potencialment, i on els ocells rapinyaires esperen la presa. Frases que són com versos amb molta força, que mosseguen.


Jo sóc jo i la meva biblioteca.

Com a escriptors ens basem en la nostra vida i en el que hem llegit.


El dolor no purifica, fa mal. Versos amb crostera.

La literatura no serveix per redimir-se, simplement fereix, i fa crostes en el lector.


A més d'alzines, xiprers, oliveres, garrovers, un ginjoloer, arbres de fruita... ser, com l'Elzéard de Giono, l'home que plantava versos.

Plantar versos perquè floreixin i fructifiquin en el lector.


D'acord, desconfiaré del sentimentalisme, l'idealisme, el lirisme i l'intimisme confessional, però també dels que en desconfien.

No li interessa l'inefable, però tampoc els que el rebutgen.


Crida i l'eco respon: Calla!

Calla i l'eco respon: Crida!


Poesia. En lloc d'enfosquir la realitat, il·luminar l'invisible.

L'abstracció en art mostra al mateix temps que amaga, la poesia hermètica també.


Poetitzar, travessar els abismes de la vida sobre un fil prim de paraules.

Amb la poesia es pot fer el que no es pot en la vida.


Com els arbres per les fulles, jo respir per les paraules.

Un escriptor de veritat no pot viure sense escriure.


Els poetes som obsessius i les muses no sempre estan disposades a fer l'amor.

Aquest "fer l'amor" de les muses és real i virtual alhora. Les muses es dónen de mala gana com a inspiradores.


L'apreciarien, valorarien i respectarien si fos un poeta antic, mort, però a més de contemporani, també és conterrani seu.

L'apreciarien, però no el llegirien.


M'ho han tornat a demanar:
- I vostè ¿per què escriu?
- Perquè si no em moriria.

Més clar, l'aigua. Com a qui li agrada de buscar bolets.


El trist destí de ser menyspreat en vida i genialitzat en la mort.

Com quan perds un amor, i t'adones del molt que l'estimaves.


Eslogan poètic: Si no emociona no funciona.

Ni metàfores, ni mètrica. Sense sentiment no hi ha art.