Nissaga

Plora pel nen
que ja no tens,
acarona - si vols -
la cicatriu de la cesària
quan el trobis a faltar.
Així, dura, recta,
perfecta com ets,
recordaràs que sóc
com tu, a l'altra banda del mirall

MEYERHOFER i RIBAS, Rafael, dins el bloc Esquitxos

Quan un poeta ha engendrat un poema, aquest deixa de ser seu. Hi ha una personificació de la cicatriu de la cesària per un cantó, de la poesia per un altre. Poesia que plora pel poema que ja no omple, del qual només en resta la cicatriu, els versos escrits. “dura, recta/ perfecta” com és la ferida de la idea poètica, aquesta ha de recordar que darrere el mirall del poema, hi ha la nova idea en el lector, que val tant com la idea primigènia, que pot ferir tant com ella. La nissaga serien el conjunt de poemes que ha creat el poeta.

Morpheus

Ombres sense ulls
claven la mirada
en els meus ulls
sense ombra.

Corro i batego,
però romanc
immòbil,
amarat,
aclaparat
per un aroma que no
tansols
impregna els
meus narius,
sinó que banya
la meva pell
i s'hi endinsa,
em travessa,
m'esfilagarsa,
m'esquinça,
mentre em sutura,
em sargeix,
em voreja,
em penetra
i em fa renéixer.

Ara, els meus ulls
són ombra i
les ombres tenen
ulls.

Descanso.

MEYERHOFER, Rafael, dins el bloc Esquitxos

Morpheus, en mitologia, té la capacitat de prendre la forma de qualsevol ésser humà i d'aparèixer en somnis. Les ombres sense ulls serien aquests somnis que s'apareixen a la veu poètica. La idea poètica, sense forma, es convertirà en un poema que amagarà de nou aquest concepte. La poesia sol mostrar el món al mateix temps que l'amaga. Amb la poesia viu, "corro i batego", al mateix temps que roman "immòbil", perquè sol tractar-se sempre d'una reflexió a posteriori, quan l'acció ja ha passat. És aclaparat per l'aroma de la poesia, que el fereix, i que al capdavall el fa renéixer, tornar al passat. La seva lucidesa és impregnada de misteri, en definitiva, i els seus somnis són plens de claredat alhora. Ara que ha fet el poema, descansa.