UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 18 de novembre del 2012


El sol davalla
les parpelles es clouen
Comença el sommi

RISPAU, Anna. Dins Ventall d'haikus

L'analogia entre el cloure's les parpelles i el davallar del sol és màgica com ho sol ser la posta. Tot baixa, com també les persianes. Com la decadència del dia, que alhora és el moment que "comença el somni", l'hora en què el bullici de la jornada, que no ens deixa pensar, ens permet de tornar sobre les nostres accions, i, amb l'inici del capvespre (el que és una paradoxa), comença la nostra veritable alegria, el nostre somni, el de la lluna.

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Mai ho havia vist així. Certament al capvespre tot davalla. El sol, el dia, el color, la llum, les persianes de casa, les persianes dels nostres ulls, els sorolls, les pulsacions, l'energia, menys una cosa... els somnis!

Helena Bonals ha dit...

Porquet,
ho has entès molt bé!

Unknown ha dit...

Fin¡s i tot lànima

Glo.Bos.blog ha dit...

La nit ens porta recolliment i somnis.
Benvinguda.

Helena Bonals ha dit...

Descabdellant,
amb el somni comença l'ànima, sí.

Helena Bonals ha dit...

Glòria,
benvinguda, i tant, per un cantó recolliment, per l'altre els somnis.