UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 23 de març del 2014

Tanka per a Corelli

Del verd frissosa, 
de Corelli, la nota 
extrema, altiva,
cap a ponent dreçant-se, 
gran remor que venia. 

DORCA, Jordi

Anhelant el verd de la primavera, com a músic que amaga el poeta, la nota, que és un instant, la més elevada, com a símbol de la màxima exigència, s'eleva en la posta de sol de la vida. Amb la gran remor del passat.

dissabte, 22 de març del 2014

En l'alta proa, 
records de nit invoques. 
Llunyanes ribes, 
dolça i grisa partença, 
veus de pluja portaven.  

DORCA, Jordi

Com Ulisses a la mar. Invoca, vol que tornin, els "records de nit", els de l'inconscient que porta la poesia, com també "les veus de pluja", pluja associada a la poesia també, pel que té d'excepcional. La "dolça i grisa partença", o sigui, no abstracta, no dolorosa, sinó feta amb empatia, amb ganes de ser feliç. "En l'alta proa", anant endavant en la seva aventura personal.

dilluns, 17 de març del 2014

Algun dia...




A cada nou vers
desenfarfega el poeta
les xarxes del pensament
amb la paciència
que li regala la il·lusió del retorn.
S'estima tant la immensitat!

A cada nou poema
desendreça el poeta
els mots del sentiment.
Intueix que la felicitat
només es presenta al límit del caos,
dins l'espontaneïtat més irracional,
i lluita per retrobar-la.
Necessita tant estimar!

A cada nova paraula
mor un xic el poeta
per entendre més la vida.
Algun dia,
tant s'hi val si viu o no,
qualcú li entendrà
i en aquell moment precís
serà renaixença per un instant...

ABELLANEDA i FERNÁNDEZ, Joan
dins A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)

La immensitat d'un vers és veritat que s'estima, perquè amb ell retorna el passat. Amb el poema, la poesia que conté, se li permet al poeta de reviure el sentiment, de continuar estimant. Entenent un poema, fas reviure el poeta, encara que ja sigui mort. Vibrant amb ell també, afegiríem. 

Tot el que envolta, tot el que toca la poesia és embellit per ella, perquè aquest gènere és la més sublim de les arts.

dissabte, 15 de març del 2014

Tan sols la paraula nua



Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia

Montserrat Abelló
21 de març Dia Mundial de la Poesia

"Escric per entendre", deia Vicenç Villatoro. "Tan sols la paraula nua", concisa com la de la poesia, on menys és més, és la que permet de contenir el passat en la solitud actual, on és possible que l'amor perduri, per això "tot és possible" en ella.

Els versos ho il·luminen tot, com "sols variants i múltiples", atribueixen vida i força als mots.

En definitiva, la paraula clara i precisa és alhora la que amaga el contingut del poema, en una mena de contradicció.

dijous, 6 de març del 2014

nan no ki no / hana to wa shirazu / nioi kana

[ Bashô Matsuo]

aunque no sé
de qué árbol florido,
¡ah, qué fragancia!

[traducció de José María Bermejo]

tot i que llega
d'on és l'arbre florit,
¡ah, quina olor!

[traducció d'Helena Bonals]

desconec quin
és l'origen dels versos,
¡però que inspirats!

[la meva lectura]