desenfarfega el poeta
les xarxes del pensament
amb la paciència
que li regala la il·lusió del retorn.
S'estima tant la immensitat!
A cada nou poema
desendreça el poeta
els mots del sentiment.
Intueix que la felicitat
només es presenta al límit del caos,
dins l'espontaneïtat més irracional,
i lluita per retrobar-la.
Necessita tant estimar!
A cada nova paraula
mor un xic el poeta
per entendre més la vida.
Algun dia,
tant s'hi val si viu o no,
qualcú li entendrà
i en aquell moment precís
serà renaixença per un instant...
ABELLANEDA i FERNÁNDEZ, Joan
dins A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)
La immensitat d'un vers és veritat que s'estima, perquè amb ell retorna el passat. Amb el poema, la poesia que conté, se li permet al poeta de reviure el sentiment, de continuar estimant. Entenent un poema, fas reviure el poeta, encara que ja sigui mort. Vibrant amb ell també, afegiríem.
Tot el que envolta, tot el que toca la poesia és embellit per ella, perquè aquest gènere és la més sublim de les arts.