Simultàniament

Farmàcia de guàrdia,
benzinera de guàrdia,
poema de guàrdia.
Olor de formol i de iode
i set espelmes apagades.
Pel corredor de vidre es passeja
l'ancià descarnat, fumant.
"Ai, ai", crida altre cop la dona.
"Ai, ai", ha tornat a cridar, i ha parit.

RITSOS, Iannis dins Tard, molt tard, de nit entrada

Un poema ja sol ser-ho, de guàrdia, perquè sol provenir de l'inconscient. És com la dona que pareix de nit, amb les espelmes apagades, amb dolor. El "simultàniament" del títol faria referència a la semblança entre tenir un fill i fer un poema.