UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 11 de maig de 2015

Homenatge a Olga Xirinacs

Metàfora de pedra: no defensa ni amaga
i potser un temps va ser refugi i fortalesa.
Ara és fràgil i em fa pensar el teu cos
bellíssim a la tarda, metàfora d'allò
que un dia es defensava, submergit
al meu fons mineral, encara no fet sang,
informe, sense nom i demanant la vida.

XIRINACS, Olga dins La muralla (1993), Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)

La muralla que dóna títol al poemari on es troba aquest poema seria la "Metàfora de pedra". Una muralla que ja no fa la seva funció, per tant "no defensa ni amaga", com ho fan les metàfores fins que algú en troba el sentit. 

Una muralla que s'identifica amb el "teu cos/ bellíssim a la tarda", el cos que seria la forma, la metàfora. La qual prové de l'abstracció, que representaria el "fons mineral", la infantesa anterior a l'empatia de l'edat adulta. Per això era "encara no fet sang", "i demanant la vida". Aquest "informe, sense nom", es relacionaria amb el nom que encara no ha sortit a la superfície, que diria Kundera. Que encara no ha esdevingut imatge poètica.

Un ull poètic que s'amaga i es mostra alhora darrere aquesta muralla metafòrica, que és real alhora, es troba a Tarragona, ciutat d'aquesta escriptora.

[per a l'homenatge de l'11 de maig de 2015]


10 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Una muralla de pedra picada, com l'Olga Xirinacs.
Per molts anys!

fanal blau ha dit...

Bon homenatge, Helena.
Per molts anys, Olga!

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
tu també ets de pedra picada!

Montse ha dit...

Un bon aniversari, Olga!

Helena Bonals ha dit...

fanal blau,
feia temps que no gaudia tant comentant l'Olga.

Helena Bonals ha dit...

Sí, Montse, un aniversari per recordar.

sa lluna ha dit...

Una felicitació molt maca, segur que n'estarà ben contenta.

Aferradetes, nina!

Glo.Bos.blog ha dit...

Un poema molt ben escollit i molt ben explicat. Gràcies, Helena.
Felicitats. Olga!

August Garcia ha dit...

Un bon homenatge, Helena! Un poema preciós, subtil i amb "mar de fons" que tu has sabut desentrellar per a nosaltres.
Gràcies, Helena i per molts anys a l'Olga, que continuï escrivint així...

Helena Bonals ha dit...

sa lluna,
això espero!

Glòria,
em va escollir el poema a mi!

August,
és un bon mirall, l'Olga.