UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 19 de març del 2020

Exercicis preparatoris per a un miracle


Davant el solar buit
esperar amb els ulls tancats
fins que la vella casa
torne a ser-hi i a estar oberta

Mirar el rellotge aturat
tot el temps que calga
fins que la busca dels segons
torne a moure's

Pensar en tu
fins que l'amor
a tu novament
puga ser feliç 

Ressuscitar
els morts 
serà llavors 
molt fàcil


Erich Fried

[Traducció de Gustau Muñoz i Marc Granell]

Vaig llegir a L'edat de la innocència, de Edith Wharton, com el protagonista no volia tornar a veure la dona de la qual havia estat enamorat, per no perdre'n la imatge idealitzada que en tenia. És un risc, de recuperar un amor perdut, com és un risc que qualsevol amor es faci realitat. Però a vegades aquell excés de sentiment ens porta a "esperar amb els ulls tancats", a "pensar en l'altra persona "fins que l'amor/ a tu novament/ puga ser feliç". 

És molt senzill, aquest poema, fet d'una metàfora estesa, una al·legoria. Però de "ressuscitar els morts" crec que, al capdavall, només es pot fer en la poesia. El miracle més gran de tots, perquè la poesia val la pena de veritat, i no minva mai la seva capacitat d'enamorar-nos.