De cada tanca hi pengem rètols clars
i a cada fita es van clavant estaques.
Servant el que per força s'ha perdut,
sorgeix el furt constant de les imatges.
Un arbre es torç i assaja perspectives
dins un estoig de fusta i les arrels
travessen el llindar, sent mutilades.
MOHEDO, Fermí. Dins Fermí Mohedo: bocins, poemes i algun fil trencat
"Servant el que per força s'ha perdut,/ sorgeix el furt constant de les imatges": la poesia sol tenir l'origen en aquesta pèrdua, cada poema seria un rètol o estaca. Les arrels que travessen el llindar serien aquest passat que torna en el poema. L'estoig de fusta és allò en què s'ha convertit l'arbre amb el temps. És un poema rodó sobre la relació entre el passat i la poesia, no té pèrdua.
L'Empordà
-
GIMENO, Francesc
Un poble empordanès
1918
Un quadre a tres bandes,
cercant el clarobscur,
amb el camí del mig, ple de llum,
el que sol tornar amb la ma...
Fa 1 dia