Cingles de lluna:
venes avall la blanca
amor que em sotja.
Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012
En vertical, com un espadat, de la mateixa manera com les venes baixen per les extremitats, i es noten en les mans i les cames, la lluna ens observa des de dalt. La lluna que és una imatge de l'amor, inaccessible com els cingles. Les venes contenen sang vermella, però aquesta es torna blanca en relació amb l'astre, com l'amor físic es torna sentiment, poesia. L'amor, la interpretació sí que és lluny i difícil en aquest poema.
L'Empordà
-
GIMENO, Francesc
Un poble empordanès
1918
Un quadre a tres bandes,
cercant el clarobscur,
amb el camí del mig, ple de llum,
el que sol tornar amb la ma...
Fa 2 dies