Ni llum, ni destrucció
vaig deixar passar ...
Ni la meva imatge
en la remor dels pous.
Ni un clevill obert
en la calç de la paret.
Ni la meva set
en el sol desert ...
Nem luz, nem destroços / deixei de passagem… / Nem a minha imagem / no rumor dos poços. /Nem um risco aberto / na cal da parede. / Nem a minha sede / no sol deserto…
FERREIRA, José Gomes dins El cau de calpurni
L'agost és el mes que se sol paralitzar tot. La veu poètica sembla reflexionar sobre la paralització, l'hermetisme de la seva poesia. Que no deixa entreveure "ni llum, ni destrucció", no transmet alegria ni tristesa. Que no mostra la profunditat de la seva imatge, en l'espill de la seva poesia. Que no deixa ni un "clevill obert" que permeti d'interpretar-lo fàcilment. I que no mostra la seva set, el seu ardent desig d'aigua en el desert. Tot són imatges que parlen del mateix, en un poema que s'ha d'interpretar molt, com la poesia de què parlaria.
Entrades
