UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 19 de gener del 2014

Vares venir fins on jo dormia
i em vas despertar,
i em vas convidar a tenir set,
una gran set per a la qual
et vas fer copa on jo la pogués beure.

VINYOLI, Joan Llibre d'Amic 

Segurament que la veu poètica ha tingut alguna experiència d'èxit a la vida, que voldria fer immutable amb la poesia. Poesia que se sol nodrir d'ella mateixa, però en primer lloc es nodreix de l'amor, com l'amor es nodreix de la poesia, o de la música, que deia el duc d'Orsino a Nit de reis de Shakespeare. La poesia és l'origen i el destí de la set del poeta, que com més se'n té més se'n vol.

diumenge, 12 de gener del 2014

Cromlec


I encara els versos
s'hi arrelaven en dir-los. 
Des de les vores,
cap al centre tibaven, 
terra fèrtil al cromlec. 

Jordi DORCA



Aterro al cromlec
entre desig i pedra. 
Encara els versos, 
mentre que sobrevolo
mots que sacsegen l'aire. 

Carme ROSANAS 


Dins el bloc I encara els versos de Jordi Dorca

En el poema del Jordi, els versos en forma de cromlec encara arribarien més al cor en ser dits, tot i que la veu és un element molt fràgil al costat de les pedres que que serien una imatge dels versos perdurables. Arriben més al cor alhora, en una imatge rodona, en anar de les vores cap al centre del cromlec.

El poema de la Carme emfatitza, per la seva banda, el contrast present moltes vegades entre "desig i pedra", entre el sentiment i la petrificació d'aquest sentiment. "Encara els versos", perquè els versos perduren quan tot ha acabat, a contracorrent. "Mots que sacsegen l'aire" és un vers molt brillant que parlaria de com la passió creadora remou el que és immaterial, en el lector.