VI

Porto i no porto,
tinc i no tinc, sospiro;
tu pensa'm tota,
sent-me fina a la fosca
rel d'on creixo, i destria.

SERRALLONGA, Segimon. Tankes de la memòria. Dins GloBos.Blog 

El poema porta i no porta, mostra al mateix temps que amaga la seva poesia. La veu poètica es dirigeix al lector, perquè pensi en la tanka, perquè destriï la poesia, fina al costat de "la fosca/ rel d'on creixo", el garbuix de l'inconscient d'on sorgeix el poema. El lector ha de destriar el gra de la palla en cada poema.

Represa

L’àngel em digué:
-Les faules vivents t’acoren.
-Tanta de llum m’acora.
-Als ulls rica és la glòria,
al cor, ressò d’una tempesta.

18 de novembre de 1950

SERRALLONGA, Segimon

L’àngel, aquella figura que en ella mateixa és com una faula, que s’explica com a veritable i és falsa, diu a la veu poètica que les faules vivents (que per tant no són mentida) l’acoren, li arriben fins al cor. El poeta li respon que “Tanta de llum m’acora”: l’enlluerna fins al cor. I l’àngel li ve a dir que la glòria, el talent, és ric als ulls, però dolorós al cor, en relació a la la dualitat faula-veritat també. La represa no seria res més que el fer un nou poema, o enamorar-se de nou, o recomençar la primavera, sempre gloriosa però difícil alhora, en el fons amb el ressò d’una tempesta.

Pluja d’hivern

Beneeixo, a l’herba amarada,
la pluja feliç.
Desordre del cor,
m’il·luminen els teus pensaments.
Desordre del cor, obtingut
amb tanta conquesta d’amor.
Estimo la pluja i la tarda
i el benigne, tranquil firmament
-per tu, cor meu,
que tens joia de tots els dolors.

24 de febrer de 1951

SERRALLONGA, Segimon

Pessoa diu que és tan natural la pluja com el sol, i que en la vida s’ha de comptar amb les dues possibilitats. El que no podria ser és que sempre plogués, o que sempre fóssim tristos. Una pluja d’hivern o la tarda és una cosa redundant en un temps trist, i que malgrat això la veu poètica beneeix. Així mateix, el “desordre del cor” il·lumina els seus pensaments, paradoxalment. És en el desordre, en el dolor, que hi acabem trobant la joia al capdavall, com en la ceguesa la lucidesa.