UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 12 de desembre del 2009

Et posaràs els guants o la tristesa
JOSEP MARIA LLOMPART
He perdut ja
l’esvarar dels dies,
eixe viure sense hores
del xiquet que juga
o de l’amant que besa.
Imagine
colors que arrossega el vent
i papallones, capvespres que omplin
de safrà els cristalls de l’aigua,
la mar, rere esta finestra
cada matí repetida.
Sempre hem vist amb els peus nus,
amb els llums apagats.

BLANCH, Berna El baf de l'espill

La veu poètica ha perdut el tenir temps per donar i per vendre, quan se li escolaven de la mà els dies. “Imagine” (amb la poesia) “colors” (tot fent una sinestèsia), que el vent de la vida s’endú (com en el títol de la pel·lícula), i que provaria de retenir amb la poesia. Els “cristalls d’aigua” (la poesia de nou, pel que té d’abstracte sempre l’art) vol que siguin omplerts de “safrà”, allò que dóna gust al menjar, a la vida, en molt poca quantitat: la poesia en essència. “la mar, rere esta finestra/ cada matí repetida”: no perd l’esperança, amb la finestra oberta al món, al mar inabastable. Sempre ha vist més “descalç i amb nua testa”, que deia Ausiàs March, amb el primitivisme, la naturalitat i la sensibilitat que proporciona el caminar desprotegit, i amb “els llums apagats”, en la foscor, la lucidesa de la nit, en definitiva. Això darrer, la protecció, enllaça amb la cita “Et posaràs els guants o la tristesa”: a vegades protegir-se massa és acabar protegint-te de les alegries.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Quina meravella, Helena. No conec aquest poema i Berna Blanch és per a mi un gran mag de la paraula. Als seus poemes sempre apareix la llum i la contemplació de tot allò que té relació amb les imatges, paissatges amb aigua, reflexos, colors, molts colors i darrere de tot açò un gran sentiment de nostàlgia que en aquest poema concretament fa referència a l'enyor de la vida en la infantesa, on el temps no té cap importància, i a una sensació de no poder refer el que l'experiència dels anys viscuts ens demostra que podem millorar.
La plasticitat del llenguatge li dóna com a resultat uns poemes fantàstics.
Gàcies pel poema i la teua magnífica interpretació.

Francesc Mompó ha dit...

Berna és un gran poeta. A hores d'ara hi ha un cantant valencià ( Carles Pastor)que està treballant en un nou disc on arreplega poemes d'Una quants poetes valencians; entre d'ells hi el Berna i jo mateix.
Una abraçada
Salut i Terra

jorditib ha dit...

Bona tria de poemes. Gràcies
Salut
www.miradesalvent.blogspot.com

Francesc Puigcarbó ha dit...

mo coneixia aquest poeta, m'agrada molt, i com domina la paraula...., un elegant exercici de plasticitat.