Estic ple de tot,

de la llum,

de la boira,

de milers de primaveres,

de silencis criminals.

Estic ple de tot,

de paraules que s'acaben,

de converses inacabables,

d'ara tu i després jo.

Estic ple de tot,

de saber que tot s'atura,

de problemes intangibles,

de promeses de paper.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls.València: Germania, 2013

La veu poètica constata que ell, en una metonímia de la seva poesia, és ple d'empatia tant com d'abstracció, de felicitat com de buidor. De silenci com de verborrea, de tenir en compte l'altre com de ser egoïsta. De realisme tant com de somnis. Aquest poema és un exemple del que el poeta diu, en definitiva. Ni massa curt ni massa llarg, ni massa elemental ni massa espès.

La neu, miràvem. 
 
Als prats d'hivern, com pètals
 
et vèiem caure, 
 
bellesa trista cada
 
volta que tu somreies.  


DORCA, Jordi desembre 2013


Un poema molt contradictori, paradoxal. La neu que cau en relació als pètals, dues coses tan semblants com antagòniques. També són contradictoris "bellesa trista" i "somreies", estats d'ànim que se solapen, són el mateix al capdavall. Com ho indicaria l'encavalcament del dos últims versos d'aquesta tanka, que els connecta en la diferència ("cada/ volta"), que fa anar les dues coses alhora, en els dos sentits.

Beatus ille...

Benaurat aquell qui és afable

sabent incerta cada cosa,

qui amant la bellesa no gosa

fruir en excés l'insondable,

qui reté el gest d'un somni amable

com el breu esclat d'una rosa,

qui estima el que és ver i immutable.

Benaurat qui del temps reneix,

qui ignora l'hora turmentada,

qui etern viuria sense bleix

una infantesa mai trencada,

qui el cor ha oblidat al relleix

d'un cingle ombriu i és tot mirada.

Sallent, 7-2-94

Joan d'Irlanda dins El caminant del somni

Té sort el qui pot continuar tenint empatia malgrat la fragilitat de la vida, qui tot i estar enamorat de la bellesa en té deseiximent, no la cerca pas a qualsevol preu, qui recorda l'instant en què comença l'amor. Té sort el qui sap sobreposar-se al temps, qui oblida el dolor, qui sap continuar essent un nen, que ho és de manera perdurable, qui ha oblidat els sentiments en un replà en l'abisme fosc de l'existència, i és tot contemplació de la vida com ho fa el poeta. Benaurat aquest poeta, en definitiva.

Tot és possible. Paraules per a l’esperança

Tot és possible, fins i tot que el gran Martí i Pol hagi arribat per primer cop a qui escriu aquesta ressenya. Les antologies ja ho tenen, això, però aquesta, entremesclada amb els comentaris de Roger Canadell, i amb les il·lustracions que l’acompanyen, és molt atractiva. Sempre amb el tema de l’esperança, que em sembla vertebrador en l’obra de Martí i Pol, veient la gran quantitat de poemes (tan lleugers de llegir) que omplen aquest llibre.

“no et seria fidel si per haver-te/ perdut tanqués la porta a l’esperança” (36), aquest fragment em recorda el tan conegut “Tu ja no hi ets i floriran les roses”, que curiosament no surt en aquest llibre. “Tots els camins són bons per fer camí” (37), un sol vers per dir, segurament, que no importa el camí, però que tots s’han de fer com si fossin l’únic, al capdavall. M’agrada moltíssim “Tan sense esforç, venim de la claror/ i anem a la claror” (86), dedueixo que el present, el Carpe diem no és pas important, doncs. També: “mentre no ens abandoni l’esperança/ de convertir cada gest en un símbol” (86), de convertir la vida, la realitat en poesia, segurament. Del darrer poema en transcrivim l’última estrofa (101), 

Tot serà poc, i l’heura i la paret

proclamaran conjuntament el dret

de vulnerar la nova plenitud.

L’heura, la forma, i la paret, el contingut, són dintre, vulneren la nova plenitud, com ho fa la poesia dins les nostres vides.

Sobre les magnífiques intervencions de Roger Canadell, m’agrada quan parla del “do” (10), relacionat amb l'esperança, que es desprèn de l’obra de Martí i Pol. I quan diu “Tornar a començar, tornar a viure més plenament és el projecte d’esperança i de felicitat que tard o d’hora, tothom acaba perseguint” (49). Una altra frase: “I els somnis només es fan realitat quan s’estima esperançadament” (92).

Aquest llibre és un regal excel·lent per Nadal, fins i tot hi ha un poema anomenat “Nit de Nadal”. Molt ben editat, i amb poemes o fragments de poemes molt ben escollits, la imatge que transmet d’aquest poeta és insuperable. I permet de reflexionar sobre una esperança que si ha de ser com la seva poesia, segur que val la pena.

Tot és possible. Paraules per a l’esperança. Miquel Martí i Pol, a cura de Roger Canadell. Badalona: Ara llibres, 2013