UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 30 de novembre del 2013

A la capsa




La bellesa l’he trobat dins un armari,
en una capsa de sabates sense sabates, descalça,
plena només de bellesa, a punt per sortir,
prô aquí si que m’ ha demanat uns mitjons,
la confonen, no l’ entenen, ui,
es veu que hi ha gent que s’ horroritza.

griFOLL dins GRIFOLL MUSEUM

La bellesa continguda en una obra d'art se sol embolcallar amb la forma per no ferir la sensibilitat del lector o espectador, moltes vegades. Cal dir les coses sense dir-les, amb l'abstracció, les imatges. En una dictadura, amb la censura, va molt bé aquesta manera indirecta de dir les coses. A vegades l'ambigüitat supera la manera directa de dir les coses, però d'altres és millor de ser planer, si és que hi estan preparats.

dilluns, 25 de novembre del 2013

MORROS, Martí Infinit
imatge que inspira el poema


La por? No dir-la.
Dins la infinita gorja
jamai pots caure.

DORCA, Jordi

La por a la llibertat, cal negar-la. Si, anant pel riu de la vida, caus en una gorja infinita, en realitat no caus mai, mentre que si et mantens en la seguretat, caus vençut. La inspiració, l'enamorament, són infinits.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Porto la tarda

I et cerco, amor, per l'ampla quietud,
com l'errívol ocell cerca la branca
on reposar, florint-hi amb el seu cant,
madur d'inconegudes primaveres.

MARTÍ i POL, Miquel dins Tot és possible. Paraules per a l'esperança. Ara llibres (2013)

La veu poètica cercaria l'amor en "l'ampla quietud", el silenci poètic que l'envolta. Cerca la branca, el vers on florir-hi, projectar-hi el seu cant, la seva poesia. "madur d'inconegudes primaveres", els enamoraments que guarda en l'inconscient, que no surten mai del tot a la superfície del poema. Això de la branca on l'ocell cerca l'amor amb el cant, és una al·legoria rodona.

dimarts, 12 de novembre del 2013


Has tornat a retrobar aquell impuls,
aquell instant que no pensaves que tornaria.
Moments puntuals, exactes, concrets.
Un fil de goig que has pres
amb la punta dels dits.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls (2013)

L'impuls retrobat, podria ser tant el de l'enamorament com el de la creació del poema. Sempre un instant, però que perdura. Més aviat goig que no pas plaer, més aviat joia, alegria, que no pas estar content. Aquest impuls és dels que es donen comptades vegades a la vida, unes quantes més en l'art, que n'és un eco.

dilluns, 11 de novembre del 2013

"perquè la cançó canta 
en cada bri de cosa"

Allò que sí ens és dat de contemplar.
Una mostra per tocar
que ens recorda allò
que és intocable,
Un instant que pren el temps al dia
i el fa etern i cert.
I el vers, paraules
per apropar-nos a no dir
allò que és inefable.

PARCERISA, Valentí dins A contrallum

El "que sí ens és dat de contemplar" és la poesia, que amaga allò al que no tenim accés, el que és intocable com diners en un banc que saps que no pots fer teus. Un instant, el de la poesia, que es perllonga robant un fragment del dia, de la vida, tot fent-lo "etern i cert", com només ho fa el poeta, i l'artista quan és poeta. El vers, en definitiva, no dirà mai el que és inefable, però el pot contenir, "la cançó canta" en els detalls petits amb un deix de bellesa.

diumenge, 3 de novembre del 2013


Vora l'abisme, 
toca'l, no és cap haiku
el mot que ens manca. 

DORCA, Jordi

[escrit sota la influència del llibre de tankes de Sebastià Bonet]

L'abisme d'aquest poema es podria referir al moment de la creació, al de la florida de l'independentisme, tant com a l'enamorament. Però després sembla que només es referiria a la tercera opció. Aquest "toca'l" és realisme pur. No li cal, a la veu poètica i a l'altra persona, "cap haiku", una metonímia per dir cap més poema. Sinó que els caldria el mot "estimar" segurament. Ja s'ha fet com Cyrano suficientment, ara cal dir "t'estimo", "encara que sigui per WhatsApp", que deia Sílvia Teulats.