L'amiga blanca m'ha encisat,
també la
bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh
gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no
m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha
encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de
cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma
via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga
blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de
cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les
agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que
tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só
una mica enamorat
de cadascuna.
CARNER, Josep
Més enllà del sentit literal d'aquest poema, la constatació d'un doble amor, hi haurien els possibles significats per connotació del que seria un poema al·legòric. L'amor per l'amiga blanca i la bruna alhora, pel seu contrast, em recorden el "M'exalta el nou i m'enamora el vell" de Foix. També podria dir: "estimo la poesia transparent tant com l'obscura", per exemple. En aquesta pluralitat de sentits resideix la riquesa de la poesia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Mai he estat molt de llegir en Carner, però aquest poema és molt bonic!
Porquet: a mi també m'encisa!
És molt curiós i potser deu fruit del dia ....he dormit una mica malament anit però no sé perquè en començar a llegir Carner m'ha fet recordar a Salvat-Papasseit ....
Sí, Elfreelang, papasseit també tenia un amor a cada port, per això te'l recorda.
Te un aire a cançó antiga, de sega i festa al camp.
Sí, Alyebard, té aire de cançó tradicional, però no pas vulgar.
Publica un comentari a l'entrada