UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 7 de desembre del 2009

La princesa blava

Però, com deia la Roser,
jo no sóc la nina de la faldella
prisada, que ja ho voldries,
per molt que la mare plorara
la segona vergonya
prou abans del nostre mutu renaixement,
així que pots deixar per a un altre dia
una miqueta més solemne
les mostres equívoques d’equitació:
no seràs mai genet de vigorosa euga.
No em destarifaré, doncs,
amb l’estreny dels teus braços,
ni em fregaràs els llavis amb l’escuma
de tanta boca en aplicada celebració
de disciplinant novella,
amb el fuet de la llum i la brida.
No siga
que la curiositat em desficie el sentit
a guitzes
i comence a despullar les teranyines d’estels
als ulls que em demanen, camp a través,
llençols de batalla.
I el beuratge agradós
d’una boja besada barrine la porta
de la mixtificació als delicats
encaixos veronesos.
I de la llinda se m’esborren tots els panys
de la teua apegalosa estació en fuita.

BESSÓ, Pere Només per a dones

D’entrada, el que crida més l’atenció d’aquest poema és el títol, per raons evidents. Margarit afirma que la poesia diu el que voldríem sentir i ningú no ens ho diu, i el que voldríem dir i no diem. Trobo una idea molt encertada de parlar de “La princesa blava”, el femení del príncep blau. Tenint en compte la repetició de “no”s al principi de quatre versos, es tractaria d’una princesa perquè no es dóna fàcilment, i blava perquè estima, al capdavall.

“jo no sóc la nina de la faldella”: no és un ninot/nina a mercè de l’altre. “per molt que la mare plorara/ la segona vergonya”: la primera vergonya seria l’home, la segona la dona, “prou abans del nostre mutu renaixement” (són enamorats). “no seràs mai genet de vigorosa euga”: segona negació, de la resposta animal en aquest cas (com “la llum i la brida”). “No em destarifaré, doncs”, no parlarà de manera exagerada, com a vegades quan s’està enamorat. “No siga”-tercer no- que “comence a despullar les teranyines d’estels”: a esborrar el que li amaga la poesia, “als ulls que demanen, camps a través,/ llençols de batalla”: la batalla entre home i dona al llit.

Finalment es dóna: “el beuratge agradós/ d’una boja besada” fa explotar la porta d’allò que comprèn els dos sexes. Del llindar “s‘esborren tots els panys” davant l’estació primaveral, “apegalosa”, que representa l'altre, “en fuita”, que s’escapa per tots els racons, que s’esfuma com la bellesa.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Un poema que barreja sentiments que cavalquen a entre l'amor idílic i el real amb tons eròtics que suposen la negació i el desig al mateix temps dels llençols de batalla.
El títol és molt significatiu, com tu anomenes, als contes infantils sempre surt el princep blau que tota dama ha mitificat a la trama. No és freqüent que passe al món masculí i ací es manifesta, però amb la negació de poder quedar atrapat.
No sé, igual m'allunye un poc del tema, però em resulta un poema, un poc complicat.

Joana ha dit...

Perdona per la a de la primera línea, no sé com s'ha escolat.

Helena Bonals ha dit...

Està molt bé, Joana, sobretot el primer paràgraf teu.

Què significa "que tota dama ha mitificat a la trama"?

No em sembla pas tan complicat, el poema, és com la majoria dels de l'autor. Potser sóc jo que no el faig prou clar. Gràcies per provar de llegir l'entrada d'avui.

Francesc Puigcarbó ha dit...

em passa que llegint un poema, m'agrada o no m'agrada, en aquest cas aquesta trobo està molt bé, però sóc incapaç o diguem que em costa explicar-lo com fas tu.
Per cert no sé si et vaig deixar l'adreça, però hi ha una jove poeta em sembla que de Castell´ço o Vinaros que m'agrada molt, es diu irene Climent i el seu bloc és aquest:

http://www.llast.blogspot.com


una abraçada.

Joana ha dit...

Igual no ho expressat bé, però vull dir que a les històries d'amor dels contes i legendes, sempre són les dames les que veuen els seus cavallers com princeps blaus convertint el seu amor en una mena d'encanteri idílic i no al revés.No hi ha princeses blaves al món de la literatura.

Helena Bonals ha dit...

Francesc:
Ja m'ho vas dir, gràcies per recordar-m'ho. Crec que ha de costar una mica d'entrar-hi, en aquesta poeta, però ho provaré.

Sobre la teva dificultat de comentar poesia: saps que a mi els poemes que millor em surten són els que tenen alguna cosa de crítica literària, o es basen en una foto d'algun bloc? Són comptats, de fet. Suposo que m'hi he dedicat molt, i es nota.

Una abraçada.

Joana ha dit...

Si entres a Anhoarra podràs veure els de Francesc, jo hi passe cada dia.