Potser no t'estime com voldria estimar-te,

i el temps, cercador de nostàlgies,

m'ha tornat a trair.

Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,

les evasions injustificades,

les fugides gratuïtes.

I malgrat tot em quedaré,

com el guardià de l'última frontera,

com la paraula que mai serà dita,

com el record que romandrà fins el darrer sospir.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls

Un poema entre realista i romàntic. La veu poètica s'adona de com el seu amor no és perfecte, és humà. Diuen que no pots estimar al cent per cent, de la mateixa manera que un partit polític no pot guanyar el cent per cent dels vots, ni tan sols el vuitanta, només els feixistes ho fan veure. Però tot això no impedeix que el sentiment per l'altra persona perduri fins la mort, que la "paraula que mai serà dita" no sigui real, de la manera com ho és un poema almenys.

Col·leccionava camins que es perdien entre muntanyes.

Quan els veia els enregistrava a la ment.

Imaginava que algun dia caminaria per ells

i que a l'altre costat d'on es perdia la visió

trobaria allò que no trobava dins seu.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls

La veu poètica "col·leccionava camins que es perdien entre muntanyes", vides dins la literatura segurament, referents en la existència. En prenia exemple, dels protagonistes. Imaginava viure "per ells", com ells. I que al darrere de les obres, que tant mostren com amaguen, trobaria el sentit que no trobava dins de la pròpia vida del poeta. En uns amagatalls literaris com els del títol del poemari.

Estic ple de tot,

de la llum,

de la boira,

de milers de primaveres,

de silencis criminals.

Estic ple de tot,

de paraules que s'acaben,

de converses inacabables,

d'ara tu i després jo.

Estic ple de tot,

de saber que tot s'atura,

de problemes intangibles,

de promeses de paper.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls.València: Germania, 2013

La veu poètica constata que ell, en una metonímia de la seva poesia, és ple d'empatia tant com d'abstracció, de felicitat com de buidor. De silenci com de verborrea, de tenir en compte l'altre com de ser egoïsta. De realisme tant com de somnis. Aquest poema és un exemple del que el poeta diu, en definitiva. Ni massa curt ni massa llarg, ni massa elemental ni massa espès.

Encara no

Quan cremen les paraules
i es palpa la foscor
i t'has d'empassar
els dies i les nits
en una solitud
guanyada amb impaciència,
amb els ulls clucs i capcot,
quasi inconscient,
neix aquella veu
oportuna i eficaç
que aconsegueix ajornar
la tebior dels teus somnis.

GUEROLA GIL, Jordi dins Llibres i poemes (a estones)

Això de "quan cremen les paraules" és molt líric, les paraules cremen amb l'amor, la poesia. Acompanyades de foscor, de solitud volguda, amb els ulls tancats de qui no vol ser racional, "quasi inconscient". En aquest context naixeria el poema que revifa la tebior, la cendra dels somnis de la veu poètica. Encara no són finits aquests somnis.

Versets 4-3-2

Som tan xicotets que necessitem estima,
Tan fràgils que no podem estar sols.
Fins i tot hem d’explicar els somnis
per a què ens diguen que no són certs.

Som tan dèbils que patim per no fer patir
Tan mínims que busquem respostes en els altres,
Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes

Tan temorencs que preguem cada nit per a què de matí
torne a eixir el Sol.

GUEROLA GIL, Jordi

Com algú deia de Shakespeare, aquest poema ens revela a nosaltres mateixos. De la primera estrofa de quatre versos, a la mena d'epigrama del final. M'arriben especialment els versos següents: "Som tan xicotets que necessitem estima" (hi ha qui diu que que t'estimin només afecta la teva vanitat), "Som tan dèbils que patim per no fer patir" (sol passar, això), "Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes" (la recerca d'aprovació clàssica d'un manual d'autoajuda). El final ve a reflectir com d'inútilment patim les persones, perquè facis el que facis, el sol sortirà exactament igual, almenys en vida teva.

Marta estava espantada,
la vida li feia por,
havia estat tancada
en el seu xicotet món.
Li havien explicat
contes de fades i mags.
I estava atabalada
perquè s´havia adonat
Que tot és mentida.
Que el futur no existeix.
Que fa mal la vida
si et mostres com ets.
Ja té quasi vint anys
no es cansa de buscar
melodies cada dia
quei li facen superar
eixa angoixa que pateix
eixos somnis misteriosos.
I se sentia amagada
perquè s´havia adonat
Que tot és mentida.
Que el futur no existeix.
Que fa mal la vida
si et mostres com ets

GUEROLA GIL, Jordi Poemes i cançons

La Marta havia estat tancada segurament en una torre de vori. Els contes de fades sempre acaben bé, i ella no se'ls creia pas. Que "tot és mentida" menys la poesia, que "el futur no existeix", tot és decadència, "que fa mal la vida/ si et mostres com ets", o sigui, si ets autèntica, si no vols trepitjar la realitat, o busques melodies com la d'aquesta cançó.

III

Palpa la foscor.
Escolta com dorm el silenci.
Endinsa`t en les ombres.
Observa la nit
amb parpelles de foc.

Mira els arbres finíssims,
com tremolen amb el suau sospir de l´aire.
Sent com udolen remors invisibles.

GUEROLA GIL, Jordi Poemes i cançons

Un poema ple de sinestèsies, crec que per parlar de la poesia. La primera estrofa sembla que expressi com el poeta necessita de la foscor, el silenci, les ombres, la nit, per poder portar a terme els seus poemes. Tot de manera contradictòria, per exemple: com es pot palpar la foscor? Les parpelles de foc serien la metonímia i metàfora de la passió del poeta, que resideix en els ulls que copsen la bellesa.

En la segona estrofa: "Sent com udolen remors invisibles": no és la primera vegada que ho dic, perquè és un clàssic, l'aire que fa tremolar "els arbres finíssims" és com la poesia que sabem que hi és perquè els arbres es mouen.

Has tornat a retrobar aquell impuls,
aquell instant que no pensaves que tornaria.
Moments puntuals, exactes, concrets.
Un fil de goig que has pres
amb la punta dels dits.

GUEROLA GIL, Jordi, Poemes i cançons, de l'autor del bloc Llibres a estones

A vegades passen anys fins que no tens la visió exacta d'una cosa, la d'una obra d'art, o la de quan retrobes l'impuls de l'enamorament. Són moments fugissers, però que es poden percebre clarament. Per un instant saps que has trobat el que vols. "Un fil de goig", de tan delicada com és la felicitat que has trobat, però que continuaria en el cabdell.