Tremoles, tija,
com el vi dins la copa
de vidre assetjada.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La tija vibra amb el vent com el vi remogut en la copa per aquell que se la vol veure, el seu desig. La poesia vibra en la copa del poema per aquell que se la vol llegir. El tremolar sempre fa poesia, immaterial.
Fa 2 dies
Entrades
3 comentaris:
Helena, no té res a veure amb el Haiku, però quan puguis passa't pel meu blog. Merci.
I el comentari del Haiku molt encertat ;)
Gràcies de nou, Alyebard.
Publica un comentari a l'entrada