Uns mosquits suren
al biot que borbolla
sota la pluja.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
Com l'amor que sura amb el temps, encara que sota la pluja insistent, les inclemències del temps, els mosquits insignificants serien una cosa molt petita que té relació amb una de molt gran. Un altre haiku en què sembla que no hi passi res, molt oriental.
.jpg)
Fa 5 dies
Entrades
4 comentaris:
El que passa és que els mosquits són un pèl emprenyadors, no?
porquet: però si són morts, els mosquits! Com l'amor mort torna a la superfície al cap dels anys, si ha valgut la pena.
Una mica ensopidot, oi?
Què va, bo i líric com sempre! La pluja ho embelleix tot, encara que trista.
Publica un comentari a l'entrada