Vers un regne àvid
m'emmena, per auguris,
la senda obaga.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El poema tractaria del desig de la foscor de tenir la veu poètica amb ella, d'engolir-la en el seu regne a través de la senda obaga, ombrívola, que ja prediu aquest regne. La mateixa poesia seria aquesta senda obaga, la poesia té més a veure amb la nit que cap altre gènere.
Fa 3 dies
Entrades
2 comentaris:
L'amor ens xucla i esdevenim cendra, nit fosca en la nit del món.
Tu ho dius molt millor.
Publica un comentari a l'entrada