Atuït

Atuït per ombres invisibles, em moc

entre els sospirs de la mort i un lloc a la vida.

Quan et dol el dol, l’has de revertir i fer-ne

poesia, música, dansa... no aferrar-t’hi,

ni deixar que el dolor es quedi a dins teu,

que no quedi arrelada al moll de l’os, la pena.

Ser capaç d’estimar i capaç d’estar sol.

Respira profundament, treu enfora l’aire

tòxic, mira com l’univers és ple d’estrelles,

atalaia’t, observa, guaita, pensa, respira,

que la màgia entri al més dedins de tot.

Procura fixar a la ploma la teva història

abans que algú altre l’escrigui per tu.

Deixa l’instant sense fer fressa ni ferides,

i amb aquella bellesa amb què hi vas arribar

aferra’t a qualsevol record que hagis estimat.

Contempla la pau i la serenor del paisatge

al fons dels ulls de marededéus romàniques,

a les paraules d’aquell mestre de sequer

amb qui anaves a costura a aprendre de lletra,

i que la claror et penetri a les entranyes.

Ara que és primavera, vola a cor què vols.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Un poema preciós, de peus a cap, optimista, alliberador i ple de sentit. Per versos com "Ser capaç d’estimar i capaç d’estar sol", tot alhora. Per "Procura fixar a la ploma la teva història/ abans que algú altre l’escrigui per tu": cal ser amos de tot el que vivim, de tot el que escrivim. "Aferra't a qualsevol record que hagis estimat", per dolorós que sigui, és un gran consell. Aquest "atuït" del títol, el poema el desmenteix.