Fa 3 dies
dissabte, 5 de maig del 2012
Abrusa el sol
un allau de paraules.
Es plany el vers.
MARA, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
El sol de la prosa crema excessivament en les paraules racionals, en allau. Se'n plany el vers que té més relació amb la lluna generalment, que és sempre molt més breu i concís, així com intuïtiu, que no pas la prosa. Si només vivim per aquesta prosa de cada dia, la poesia, la bellesa de les nostres vides se'n ressentirà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Quantes coses en tan poques paraules. Em resulta fascinant l´últim vers.
Petonets.
És molt maco, aquest poema, Estonetes.
Aviat en un llibre.
Que li han donat el premi?
Que bonic aquest poema, em transporta: escriure, escriure, escriure és una manera de viure. petons Helena
Roser: n'hi ha que diuen que no ho és, una manera de viure. Per mi sí, la més important.
Publica un comentari a l'entrada